Considerat durant anys un outsider amb una carrera irregular, avui ningú ja no discuteix el mestratge de Nicholas Ray (Wisconsin,1911 - Nova York, 1979), un creador magnífic i turmentat que sempre es va considerar un estrany a Hollywood, i de qui Godard va dir que encarnava “le cinéma et rien que le cinéma”.
L’obra d’Albertina Carri (Buenos Aires, 1973) s’inscriu en el vessant més experimental del Nuevo Cine Argentino. El seu cinema, proteïforme i divers, abraça tota mena de tècniques expressives i recursos narratius, i es distingeix per un estil audaç i provocador que aborda temes tabú des d’una mirada crítica i subversiva.
La trobada Projectem el passat. Cinema rodat a Espanya 1915-1916, celebra la tercera edició els propers 24 i 25 de març amb el mateix objectiu i il·lusió amb què va néixer el 2019: aplegar arxivers, historiadors, conservadors i amants del cinema, per promoure la recerca mitjançant el visionament en pantalla gran.
Amb motiu de la projecció a l’Aula de cinema del considerat primer film palestí de la història, Memòria fèrtil, de Michel Khleifi, recuperem alguns dels treballs més representatius d’aquest cineasta palestí exiliat a Bèlgica.
La seva obra constitueix un testimoni artístic fonamental per comprendre la dimensió humana i política del conflicte Israel-Palestina i traça un mapa cinematogràfic que transcendeix la mera crònica històrica tot aprofundint en la memòria col·lectiva, la resistència quotidiana i les tensions entre tradició i ocupació.
Les clàssiques sessions “golfes” tenien lloc en franges horàries intempestives. Passada la mitjanit, algunes sales de cinema aprofitaven aquells moments de baixes audiències per projectar el més marginal del cinema comercial i el més comercial del cinema marginal. Les pel·lícules oferien al públic violència, sexe i altres tabús, però també un sentit de l’humor que el cinema més conservador no tenia.
Ira Sachs és una veu imprescindible del cinema independent nord-americà.
Fer un programa de cinema argentí clàssic avui és una aventura complexa. A la manca històrica d’una filmoteca s’hi suma la intervenció de l’institut de cinema per part del govern actual per desmantellar sistemàticament allò que és públic.
També hi ha bones raons: el cinema argentí de l’època dels grans estudis (i una mica abans, i una mica després) és immens, i és difícil triar entre tots els directors, actors i gèneres.
La segona entrega d’Els passos dobles reivindica la figura de dissenyador/a de so, un dels oficis del cinema més infravalorats tot i haver experimentat una gran evolució en els darrers anys gràcies a un gran impuls creatiu potenciat per l’avanç tecnològic.
El festival de literatura policíaca BCNegra posa el punt de mira en dues capitals del crim mítiques: Nàpols i Marsella. Ens sumem a les activitats d’aquest certamen amb la projecció de dos clàssics que tenen les dues ciutats com a teló de fons i la corrupció i el crim organitzat com a protagonistes.
El Premi del Públic Lux és una iniciativa del Parlament Europeu i la European Film Academy, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas. Es lliura cada any com a reconeixement del cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.
El mes de febrer projectem tres de les cinc pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic, i el mes de març i abril es podran veure la quarta, Intercepted amb presentació de Diana Riba, eurodiputada, i la cinquena, Flow, respectivament.
