VOSC (Versió original amb subtítols en català)

“Què és el cinema militant? I l’underground? Què és la democratització de l’art? Shirley Clarke s’esforça per respondre aquestes i altres preguntes, conscient de la seva responsabilitat, els seus poders i els seus límits” (André S. Labarthe)

Arthur Penn recupera l’escena final de Bonnie and Clyde i ens descobreix el complex dispositiu de preses.

Un documental pertanyent a la sèrie de televisió 'Cinéma de notre temps' que retrata Ford i Hitchcock, dos autèntics monstres del setè art que encarnen la maduresa i la diversitat del cinema americà.

“Retrat màgic d’un escriptor incandescent per un cineasta inspirat. O com l’alquímia transforma el sofre en or” (Fabrice Gabriel).

Martin Scorsese analitza, davant una taula de muntatge i pràcticament escena a escena, el seu film 'Taxi Driver'. Recorda el rodatge, el muntatge d’algunes seqüències, l’escriptura del guió i la música de Bernard Hermann.

Un retrat de la ballarina mundialment coneguda Sylvie Guillem, que amb només 15 anys es va unir al Ballet de l’Òpera Nacional de París, on, al cap de quatre anys, es va guanyar la distinció de prima ballerina. El film mostra la dansaire en la quotidianitat de les seves classes, els assajos i les representacions, revelant la seva devoció envers la perfecció.

Antonioni conversa amb André S. Labarthe sobre el darrer pla seqüència d’El reportero', considerat com un dels moments cabdals del seu cinema.

Labarthe es va interessar pel nou cinema americà en l’època de la seva gestació. El film –dedicat a John Cassavetes– està rodat en dues parts: la primera, durant el muntatge de 'Faces'; la segona, filmada el 1968, ens revela un cineasta més convençut de seguir les seves intuïcions creatives.

Un sentit homenatge a Rita Hayworth el dia de la seva mort (el maig de 1987) que també esdevé una reflexió sobre la situació del cinema durant l’època hegemònica de la televisió.

Després de guanyar un premi gros a les travesses, un excomptable de banc segresta una estudiant d’art amb la intenció que se n’enamori.