VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Després de posar fi a la vida de la seva mare en coma, un home emprèn una nova vida en un petit poble.

Una exconvicta sexagenària vol començar una nova vida aïllada de tot. Sota la supervisió del seu compassiu oficial de llibertat condicional, intenta recuperar la seva vida al costat de la seva antiga companya de cel•la, amb qui va compartir anys d’intimitat a la presó.

Després de patir un accident, el protagonista d’aquest documental va trobar refugi en l’hàbit de col·leccionar restes de cotxes i deixalles mecàniques.

La Milena i en Philip viuen a set mil quilòmetres de distància i es coneixen en un xat d’internet.

La seqüència inicial d’aquest film estrenat a la Berlinale 2014 estableix el seu to: persones treballant amb màquines potents i sorolloses, concentrades en un procés abstracte i que conversen durant els descansos als vestidors i la cafeteria.

Tot just abans de casar-se, una noia descobreix que el seu promès és un home vil i innoble. Després de deixar-lo, la noia s’enfronta al buit i a la inutilitat de la seva antiga vida. És aleshores quan, sota la pluja, coneix Jenia.

Documental de creació sobre l’última setmana d’assajos de l’obra 'Blue Lady', representada el 1983 a La Fenice de Venècia. La ballarina Carolyn Carlson improvisa i reflexiona davant la càmera. “Un dels films més bells que conec. Hauria volgut marxar i posar-me al llit intimidat per tanta bellesa: la de Carolyn, la de Venècia, la del film” (Jean-André Fieschi).

El 1964, mesos després del rodatge de 'Le mépris', Labarthe va reunir Lang i Godard, dos noms clau de la història del cinema. Malgrat diferir diametralment en la seva concepció del setè art, ambdós s’admiraven mútuament, com s’observa en aquesta conversa.

Cronenberg parla sobre els dos temes que, d’acord amb el seu pensament, porten a la creació de monstres: la mutació i el renaixement. Un episodi de la sèrie Cinéma de notre temps.

Labarthe deixa volar la imaginació als mateixos indrets que van recórrer Van Gogh i els seus amics de Montmartre. El cineasta imagina una trobada impossible: Van Gogh i Antonin Artaud. Alain Cuny llegeix els textos d’Artaud sobre Van Gogh i s’imposa l’evidència de la seva germanor.