Les experiències reals d’un personatge de la Primera Guerra Mundial, Alvin C. York, un granger objector de consciència que acaba convertint-se en un heroi militar malgrat les seves idees pacifistes.
Agost de 1914: la mobilització general acaba amb la vida quotidiana a Europa. Cinc persones de països diferents i amb bagatges diversos es troben, el 1918, a les restes d’una trinxera en una mena de terra de ningú prop del front. Aleshores, en aquell petit indret, sorgeix una certa fraternitat
El film narra les peripècies reals de Steve Locke, un agent de l’ambaixada anglesa a Sant Petersburg la missió del qual era persuadir l’URSS que no signés l’acord de pau amb Alemanya després de la caiguda del tsar.
Documental que mostra el llegat que ens han deixat els pioners de l’arquitectura moderna en un viatge per tota la costa oest dels Estats Units i el Canadà, des de Los Angeles fins a Vancouver.
Fins fa ben poc temps, les ciutats modernes, construïdes per moure’s amb automòbil, eren considerades motors de creixement. Ara, els experts reivindiquen un canvi radical de model que prioritzi les persones.
Al llarg de la seva carrera, la màxima dels Vignelli –una de les parelles de dissenyadors més influents del món– ha estat: “Si no ho trobes, dissenya-ho.”
Documental sobre el sector publicitari als Estats Units. La pel•lícula segueix la trajectòria dels artífexs de la revolució creativa publicitària de la dècada dels seixanta, incloent-hi Hal Riney, George Lois, Mary Wells Lawrence, Dan Wieden i Lee Clow. Pray mostra campanyes publicitàries com Just Do It, I Love New York, Where’s the Beef, I Want My MTV, Got Milk? i Think Different.
Un documental sobre els secrets de l’èxit del dissenyador britànic, i una revisió de la manera com ha construït una marca basada en la cultura pop anglesa. Smith ha creat un imperi que té més de quatre-centes botigues en trenta-sis països del món, dotze línies de roba i uns beneficis de prop de quatre-cents milions d’euros anuals.
Documental que retrata creadors de múltiples camps i disciplines cercant mètodes, hàbits, creences i obsessions que els condueixin a plantejar idees trencadores. És una reflexió íntima, sovint una mirada divertida al procés creatiu d’alguns dels talents més destacats i inspiradors de la nostra cultura.
Tot just després que Adolf Hitler fos nomenat canceller d’Alemanya al gener del 1933, Billy Wilder –que era jueu– va abandonar Berlín. Va passar la resta de l’any a París, dirigint (amb Alexandre Esway) un guió seu que esdevindria la seva opera prima.