"Sobretot cal destacar de 'Madregilda' dos aspectes fonamentals. Un, el seu menyspreu olímpic per les regles de la narració en voga i la seva opció per una estructura coherent amb el to oníric de la trama. Dos, la seva negació radical a buscar l'adhesió de l'espectador: en un film on tots són dolents, al respectable li resultarà difícil empatitzar amb algú" (Mirito Torreiro).