Fitxa tècnica
"La pel·lícula suposa un salt qualitatiu abismal en la configuració del personatge Francisco Franco a la pantalla: Madregilda és la visió més corrosiva i demolidora del dictador en la intimitat -i també del franquisme quotidià- que mai no hagi donat el cinema espanyol. Narrada com si es tractés d'un malson agredolç, mostra l'insòlit entorn íntim del dictador. Aquest caudillo invencible és un ésser complex, fet per igual amb els reflexos de l'estadista que avalua l'oportunitat política dels acudits que s'en fan i amb els desitjos d'un nen. A aquest personatge de notable ambigüitat, Juan Echanove li atorga una consistència excepcional. Però s’ha d’afegir que conté igualment alguns dels millors diàlegs que s'hagin escrit al cinema espanyol" (Mirito Torreiro).