Els infants i els adolescents d'una illa mediterrània decideixen exterminar tots els adults que cohabiten amb ells. "El que em va portar a fer aquesta pel·lícula va ser el repte de netejar els tòpics del cinema de terror. No hi ha tempestes ni trons, no hi ha foscor, no hi ha ensurts" (Narciso Ibáñez Serrador). "Aquest film pertany a un nou tipus de cinema de terror, vint anys avançat al seu temps" (Álex de la Iglesia).
Un pobre paleta, fart de comprovar que ser bona persona no li reporta cap benefici, decideix convertir-se en bandoler i actuar en un bosc quasi màgic per on transiten els éssers més peculiars. Aquesta curiosa comèdia, situada entre el costumisme i el surrealisme, mostra el medi rural gallec descrit per l'escriptor Wenceslao Fernández Flores i adaptat per Rafael Azcona.
Després de dirigir la sèrie televisiva El Quijote de Miguel de Cervantes, Gutiérrez Aragón va recuperar el món fantàstic i el sentit de l'humor de Cervantes amb l'adaptació de la segona part de la famosa novel·la.
Es projecten els següents curtmetratges d'Helena taberna: Busto de un poeta (1991), Alsasua 1936 (1994) i Recuerdos del 36 (1994).
Es projecten els curtmetratges següents: La mujer de Lot (1990), una videocreació inspirada en uns versos de José Ángel Valente en què s’albira un cant a l’alliberament de la dona; Ochenta y siete cartas de amor (1992), en què un home es desperta atordit en un local mentre és retingut per una dona; Emiliana de Zubeldia (1993), documental sobre la compositora navarresa Emiliana de Zubeldia, una dona avançada al seu temps, i Nerabe (1996), curtmetratge experimental que celebra la maternitat i el cos de la dona.
