VE (Versió original en castellà)

Basant-se en històries reals, Armendáriz recorda, amb Silencio roto, els maquis i la seva aferrissada lluita contra el franquisme per tal d'assolir els seus ideals de llibertat.

"Bodas de sangre s'erigeix a mode d'acta notarial filmada per Carlos Saura del ballet muntat per Antonio Gades de la peça homònima de Federico García Lorca, inspirada en un succés real, i el seu primer èxit com a dramaturg. No es tracta d'un representació formal sinó d'un assajament general en un estudi de ball" (J.L.Guarner)

L’anomenat Nuevo Cine Español va tenir en aquesta pel·lícula un dels seus exemples més representatius.

Una realitzadora de televisió passa revista a la seva existència mentre enllesteix la feina abans de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica en la qual pot deixar la vida.

Història intimista en la qual una parella formada per uns madurs Luppi i Sampietro (ella, premiada a Sant Sebastià), en un memorable duel interpretatiu, fa front a la crisi econòmica i política del seu país apostant per l’amor i les segones oportunitats.

Tres germanes es retroben per complir la darrera voluntat de la seva mare. El viatge que inicien s’articula en un doble sentit, tant en el pla pròpiament físic com pel que fa al seu passat compartit, ple de sentiments enfrontats i del qual aflorarà un terrible secret que ha estat amagat en el si de la família.

JULIO COLL, 1956. Int.: Gérard Tichy, Margarita Andrey, Miguel Fleta, Carlos Otero, Arturo Fernández, Mario Beut, Isabel de Pomés. Catalunya. VE. 75'

Després de dirigir la sèrie televisiva El Quijote de Miguel de Cervantes, Gutiérrez Aragón va recuperar el món fantàstic i el sentit de l'humor de Cervantes amb l'adaptació de la segona part de la famosa novel·la.

Els infants i els adolescents d'una illa mediterrània decideixen exterminar tots els adults que cohabiten amb ells. "El que em va portar a fer aquesta pel·lícula va ser el repte de netejar els tòpics del cinema de terror. No hi ha tempestes ni trons, no hi ha foscor, no hi ha ensurts" (Narciso Ibáñez Serrador). "Aquest film pertany a un nou tipus de cinema de terror, vint anys avançat al seu temps" (Álex de la Iglesia).

Un pobre paleta, fart de comprovar que ser bona persona no li reporta cap benefici, decideix convertir-se en bandoler i actuar en un bosc quasi màgic per on transiten els éssers més peculiars. Aquesta curiosa comèdia, situada entre el costumisme i el surrealisme, mostra el medi rural gallec descrit per l'escriptor Wenceslao Fernández Flores i adaptat per Rafael Azcona.