Educació primària

El cinema té una capacitat extraordinària d’emocionar l’espectador i generar empatia amb els personatges. En aquesta sessió analitzarem com els grans cineastes expressen les emocions a través dels paràmetres expressius del cinema: l’escala, el nítid i el flou, la profunditat de camp, els moviments de càmera, el muntatge, etc.

Ens proposem acostar-nos a l’altre costat del cinema: els equips de rodatge, les càmeres, la preparació d’un pla... A través de making of (filmats i fotogràfics) i de ficcions que inclouen rodatges, reflexionarem sobre com es fan les pel·lícules.

A Katthult de Lönneberga (Smaland) hi viu l’Emil amb l’Ida, la seva germana petita, els seus pares, el granger i la minyona. A l’Emil li agrada molt jugar però sovint acaba fent malifetes. Per això el tanquen al magatzem de la llenya on, enlloc de posar-se trist, ha après a tallar figures de fusta. Aviat algú el deixarà sortir i s’empescarà una nova trapelleria. Basada en les narracions d’Astrid Lindgren.

Film poètic, sensorial i reflexiu que ens narra les peripècies d’un nen de camp que decideix emprendre un viatge per trobar el seu pare, descobrint així un altre món controlat per la tecnologia, les màquines i els mitjans de comunicació.

Dos curtmetratges guanyadors d’Oscar basats en dos contes: el conte simfònic de Pere i el llop i la història dels Fabulosos llibres voladors del Sr. Lessmore, dues peces excel·lents de l’animació recent.

Cada any, el sis de gener, els Reis Mags d’Orient porten regals als nens i nenes. Aquest any l’Héctor, un nen de set anys, ha escrit una carta molt estranya als Reis: vol conèixer l’Eternitat. Les aventures comencen quan el tren en el que viatja es para en una misteriosa estació sense nom i l’Héctor baixa per tirar la carta a la bústia. El tren se’n va i l’Héctor es queda sol a l’andana mentre es fa de nit.

L’Ernest és un ós gran, marginal i famolenc. Un dia, tot regirant les escombraries buscant menjar, es troba amb la Célestine, una rateta ben espavilada. L’ós fa l’intent de menjar-se-la, però ella li suplica que no ho faci i li promet a canvi un menjar molt més suculent. Així és com la Célestine capgira les coses a l’Ernest, i s’origina entre ells una llarga relació que anirà acompanyada d’aventures i desventures.

Quin és el paper de la música al cinema? Fins a quin punt són importants el so i la banda sonora en la percepció d’una pel·lícula per part dels espectadors? En aquesta sessió reflexionarem sobre aquests i altres elements entorn la música i l’art cinematogràfic.

Es treballen els drets humans des d'un punt de vista audiovisual mitjançant la reflexió a través d'activitats participatives i intervencions de col·lectius que treballen directament els temes tractats.

Ens proposem acostar-nos a l’altre costat del cinema: els equips de rodatge, les càmeres, la preparació d’un pla, la relació entre un cineasta i els seus actors, el muntatge. A través de 'making of' (filmats i fotogràfics) i de rodatges en films de ficció, reflexionarem sobre com es fan les pel·lícules.