Presentació

Segurament, la Nouvelle Vague és un dels corrents cinematogràfics dels quals més s'ha parlat. Un moviment nascut a França a finals dels anys 50 i protagonitzat per un grup de joves -molts, provinents del món de la crítica- que van reaccionar contra un cinema que consideraven moribund i van defensar l'espontaneitat, l'experimentació amb la càmera i la llibertat narrativa i tècnica.

El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment "aberrant", sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.

A mitjan anys 50, alguna cosa es comença a moure als països de l'òrbita comunista. Els films d'un director com Andrzej Wadja exemplifiquen com neix un nou cinema, no només a la Polònia natal de Wadja, sinó també a paísos com la propera Txecoslovàquia.

A partir de 1938 -i fins a mitjan anys 70- el Comitè d'Activitats Antiamericanes va iniciar una guerra contra qualsevol persona sospitosa de ser comunista o d'expressar simpatia pel comunisme. Hollywood va ser un dels entorns més afectats per aquesta cacera de bruixes, i les elacions i denúncies entre companys no es van fer esperar. Molts professionals van veure la seva carrera trucada per aquest motiu.