Jacques Rozier · 1962 · 106'
Jacques Rozier, en el seu primer llargmetratge, uneix elements autobiogràfics —el protagonista realitza petits treballs per a televisió— a un retrat molt exacte de la joventut de l’època: poc abans del seu ingrés a l’exèrcit, un noi viu aventures sentimentals durant uns dies bastant convulsos.
Un film que captura l’essència de la Nouvelle Vague. “És l’èxit més evident d’aquest nou cinema l’espontaneïtat del qual és més forta atès que és el colofó d’un treball molt llarg i minuciós. Fins i tot conté quelcom de genial: l’equilibri entre la insignificança dels esdeveniments i la densitat de la realitat que li confereix la importància suficient per apassionar-nos” (François Truffaut).