El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en aquell païs a principis del segle XX i que reflectia un clima social determinat, marcat per la depressió anímica generada per la derrota a la Primera Guerra Mundial.
Del moviment cinematogràfic sorgit a França a finals de la primera dècada del segle XX, un moviment que pretenia acostar el cinema -aleshores un espectacle popular- a les classes burgeses i dotar-lo d'una major qualitat, als primers melodrames.
L’índex de la màxima vitalitat artística del cinema mut americà procedeix de la seva brillant escola còmica, que nascuda de les furioses pantomimes de Mack Sennett es desarticularà amb l’arribada del sonor, cop mortal a la seva expressivitat mímica. Noms com els de Buster Keaton, Harry Langdon, Charles Chaplin, i Harold Lloyd sobresurten en una plèiade de còmics de l'època.
En els seus primers anys de vida, el cinema era sobretot un entreteniment popular que recollia, d'alguna manera, l’herència del fulletó. En aquest sentit, el film que projectem avui, 'Les Vampires', és un serial cinematogràfic signat per Louis Feuillade, de qui Alain Resnais afirmava que "feia surrealisme com d’altres respirem".
El director de l'Institut Lumière i del Festival de Cannes, Thierry Frémaux, escull i comenta alguns dels films que els Lumière van rodar durant els primers 10 anys d'existència del cinema.
A través del projecte All of Bach, l'entitat holandesa Nederlandse Bachvereniging —gairebé centenària— té la intenció de filmar tota la música de Johann Sebastian Bach (1.080 obres) durant els propers anys.
El realitzador, guionista i editor Fèlix Pérez-Hita ens presenta la primera aparició en una pantalla del personatge de Monsieur Hulot, la gran creació de Tati per al cinema.