El cerco
MIQUEL IGLESIAS BONNS, 1955.
El cinema és ple d’històries de privilegi i de cineastes que l’han gaudit sense miraments. Àlex Sardà ens anima a preguntar-nos si és també el lloc des d’on posar-lo en qüestió, des d’on construir mirades que incomodin i, en conseqüència, ajudin a desmuntar-lo.
La posada en escena de Sardà, format a l’ESCAC, és una aposta sòbria que posa especial atenció en la direcció d’actors i actrius, peces clau en l’elaboració dels seus treballs.