Des que va veure 'El procés' d’Orson Welles, Carlos Benpar porta el cinema a les venes. La seva memòria està associada a les pel·lícules que ha vist i també a les que ha fet, plenes de referències il·lustres al cinema clàssic.
De tot això ens en parla El refugi dels apatxes, el llibre que sobre ell ha escrit un altre cinèfil com és Antonio Llorens Sanchis. Aquesta obra, el volum 18 de la sèrie Cineastes de la Filmoteca de Catalunya, és alhora la nostra primer publicació en format digital.
Carlos Benpar és un dels homes del cinema més singulars de la nostra història recent, imprescindible per comprendre la cinematografia en l’extensió més completa del terme: com a espectacle i disciplina moral, com a element químic o digital, quant al suport o als formats, quant a la seva difusió en sales o pantalles de televisió, quant a censures industrials, polítiques, ideològiques o purament econòmiques, quant a manipulació —les seves denúncies per massacrar el cinemascop i la seva concreció als llargmetratges Cineastas contra magnats i Cineastes en acció—, i quant a fascinació o contacte amb actors, actrius, guionistes, directors o compositors.
El volum El refugi dels apatxes és un minuciós repàs de la seva trajectòria personal, que és, fonamentalment, la de la seva afecció a pel·lícules i projeccions, i de la seva filmografia ja consistent, que recorre dècades molt diferents i conté, també, propostes molt diverses. El llibre intenta sobretot destacar aquesta condició de refugi, un refugi psicològic, ètic i social que ha caracteritzat la naturalesa del cinema per a moltes generacions i per a algunes persones.
L'autor del volum, Antonio Llorens Sanchis (València, 1952) és crític de cinema, autor de llibres i col·laborador de diversos festivals de cinema des de fa gairebé quaranta anys. Ha publicat, entre d’altres, La aventura de la serie negra i Profundas raíces, sobre els cineastes José Giovanni i Francesc Betriu, respectivament. Director de programació de cineclubs, sessions de filmoteca i sales comercials en versió original, també ha realitzat curtmetratges en super-8, 16 mm i 35 mm entre 1970 i 2012, així com el llargmetratge Aprés le trou (Después de la evasión, 2002).