El fantasma del cinema ronda pels nostres arxius i col·leccions. Les filmoteques no només conserven les còpies finals de les pel·lícules. En recórrer les seves prestatgeries de caixes metàl·liques, en pujar als seus ascensors gelats, com si entréssim en una glacera, en fullejar els guions oblidats i les fotografies sense referències, descobrim la presència secreta de les pel·lícules que mai no van tenir lloc, obres inacabades, films en potència, presagis interromputs que formen un cinema de paper, efímer i làbil.
En una època en què el projeccionista sembla que s’esvaeix lentament de la nostra memòria, en què les pel·lícules es dispersen per les nostres pantalles portàtils, emergeix el somni d’un cinema imaginari. Potser no cal recórrer a la maquinària pesant per realitzar una pel·lícula.
Un llampec enmig de la nit, un centelleig fugaç, una batuda d’ales, una ona sonora, són pel·lícules vives que alliberen els poders del cinematògraf. Sota la pressió de les nostres parpelles, la dansa dels fosfens provoca un calidoscopi de visions abstractes i acolorides.
El cineasta hi veu amb la pell i transmet les imatges telepàticament. Cinema sense cables ni electricitat. Tanquem els ulls per escriure la història fantasmal del cinema. Reivindiquem per al setè art el dret a ser jutjat només pels seus somnis.
El film apareix i desapareix com un estel que sobreviu lluminosament a la seva extinció.
Podeu adquirir Apunts de cinema. Érik Bullot en línia o a la Llibreria de la Filmoteca.
També disponible a Llibreria Finestres, Llibreria Laie CCCB, Llibreria La Fatal, Llibreria Documenta i Llibreria Llar del Llibre.
Documents relacionats
[256.52 KB]