La filmació de persones i llocs a través d’actes de la parla és una constant que travessa la filmografia de Frans van de Staak.
Programa doble
Uit het werk van Baruch d’Espinoza 1632-1677
FRANS VAN DE STAAK, 1973. Països Baixos. VOSE. 32'. 16mm.
Uit het werk van Baruch d’Espinoza 1632-1677 recull grups de joves que reciten i llegeixen, no sense una certa dificultat, fragments de l’Ètica de Spinoza en interiors i exteriors rurals i urbans de la ciutat d’Amsterdam. El text metafísic del segle XVII és retornat al present, distribuït com un bé comú. Interpretat per diferents persones, la lectura de les quals s’organitza d’una manera intermèdia entre la improvisació i la geometria, el sentit del text canvia contínuament.
Rooksporen
FRANS VAN DE STAAK, 1992. Països Baixos. VOSE. 105'. 16mm.
A partir de les preguntes d’un interrogador i dels testimoniatges de la seva acusada i de vint-i-sis testimonis (un per cada lletra de l’alfabet), el públic de Rooksporen ha de reconstruir un succés que la mateixa pel·lícula evita anomenar. La personalitat de l’acusada i l’existència o no d’un delicte es dirimeixen a través de la intricada teranyina que tracen les declaracions contradictòries de tots els personatges.