Miklós Jancsó · 1971 · 87'
Una estètica revolucionària
Amb gran virtuosisme i una sensualitat desbordant, aquest musical filma una revolta camperola a l'Hongria de la dècada del 1890. Compost de només 28 preses llargues, i amb una posada en escena que fusiona el folklore del poble amb la repressió del conflicte, és radical en la seva forma poètica i en l’exposició de la violència política del moment.
A la fi del segle XIX, un grup de camperols que defensen els seus drets, units per la seva tenacitat, esperen resposta a les reivindicacions que han plantejat. Maten el temps cantant i ballant, però la rebel·lió de les masses no es farà esperar.
La pel·lícula representa un salt en la filmografia de Jancsó, que treballa en color i transforma el nu, abans equivalent a humiliació, en símbol de llibertat.
“El film exalta la recerca de la felicitat humana, d’un futur que seria un paradís. Cavalls, soldats, jovenetes i flors escriuen aquests foc, herba i sang, fent voltes els uns al voltant dels altres i els uns amb els altres. És un poema estrany, trist com un sospir infantil” (Colette Godard).