I la popularitat comporta censura. Els poders no volen que es digui tot. El cinema, als Estats Units, però també a Europa i Àsia, i en països que es deien revolucionaris com l’URSS, i als centres de l’imperialisme, i a llocs oficialment tolerants com el Regne Unit o tradicionalment intolerants com Espanya, passava per la censura. Política, de costums, religiosa, sexual. Sexual sempre, fos qui fos el que manés, però amb graus diferents segons les latituds. I els cineastes s’ho enginyaven per esquivar els censors, ja fos fent jugar al tuti un trio encapçalat per Silvia Pinal, o bé escollint un camisó de criatura per a una Carroll Baker que va créixer massa ràpid.
El cicle seguirà durant el mes d’agost amb uns altres vint-i-un títols, de Salò a The Invisible Woman passant per Lolita i Et Dieu… créa la femme. Un estiu en bona companyia.
Agraïments: Erika Lust.
Programa
