Fitxa tècnica
En direcció contrària a les geografies indeterminades d’una part del cinema industrial del període, aquesta és, en part, una pel·lícula de i sobre Buenos Aires: Tigre, el carrer Florida, el Teatro Nacional Cervantes, la confiteria El Águila, el camp del River, l’hipòdrom i el diari Crítica són alguns dels llocs que sostenen el viatge cap al cor de la ferida que emprenen Olga Zubarry i Roberto Escalada, dos candidats al subsol (…).
Hi ha un encant en les seqüències d’exteriors, una frescor en el treball de càmera i una intuïció del que és impredictible als carrers que contrasten amb els interiors calculats, en clau baixa, expressius, amb llums titil·lants, on les dones només existeixen com a ombres, com la tinta negra dels pops. El misteri és una arma, un petó és un ganivet. La passió més intensa és l’origen de la soledat més terrible. Un ascens d’escala de cargol cap a la cambra de l’estimada és un descens cap a la mort (Milagros Porta).