Fer un programa de cinema argentí clàssic avui és una aventura complexa. A la manca històrica d’una filmoteca s’hi suma la intervenció de l’institut de cinema per part del govern actual per desmantellar sistemàticament allò que és públic.
També hi ha bones raons: el cinema argentí de l’època dels grans estudis (i una mica abans, i una mica després) és immens, i és difícil triar entre tots els directors, actors i gèneres.
Gairebé sense pel·lícules digitalitzades, i sense la solidesa institucional que cal per traslladar còpies físiques a través de l’Oceà Atlàntic, acudim a l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya i de l’espanyola, on trobem algunes pel·lícules canòniques i moltes rareses; al Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken, que tira endavant una tasca de preservació i divulgació molt per sobre dels recursos que l’Estat li dona; a la Filmoteca Buenos Aires de Fernando Martín Peña, que no només ens presta les seves pel·lícules, sinó que les porta a la maleta.
D’aquestes possibilitats apareix un retall eclèctic del cinema d’un país, els seus directors, els seus actors, els vincles directes amb el teatre, el tango, el futbol, el fang del barri, els llums del centre, la intimitat de les famílies, els corrents migratoris i els seus accents, els lladres de pa sucat amb oli, els jornalers, els gautxos i molt més.
(Lucía Salas, comissària del cicle)
Amb la col·laboració de:
Programa
