Fitxa tècnica
La ciénaga no s’adapta a una estructura narrativa clàssica. Els personatges no han de revelar cap veritat oculta, ni existeix cap relació de causa-efecte entre els esdeveniments que afecten les famílies de Mecha i Tali.
No ofereix cap crescendo dramàtic, sinó una acumulació de situacions que podrien anar desapareixent a poc a poc o donar pas a situacions dramàtiques. Els personatges tenen una relació especial amb la natura, que no és ni agradable ni acollidora. Si s’hagués de buscar un element clau a La ciénaga, seria la sensació de malestar.
La ciénaga dibuixa una classe social a la qual manca qualsevol tipus de tradició en què recolzar-se, i que tampoc no té mitjans suficients per comprar la seguretat que garanteix la tradició. Una classe que viu obertament la seva sexualitat sense normes ben definides. Una classe social que vol que les coses segueixin igual però que, al mateix temps, sent una por atroç que la història es repeteixi (Lucrecia Martel).
El film va obtenir el premi al millor guió al Festival de Sundance i el de millor opera prima en el Festival de Berlín.
La sessió anirà precedida per la projecció del curtmetratge:
Leguas (Lucrecia Martel, 2008. Argentina. VE. 8')