Fitxa tècnica
El film, concebut a partir del so més que no pas de la llum, és l’evocació d’una història d’amor viscuda a l’Índia durant els anys trenta.
La narració és conduïda per quatre veus que no s’adrecen a ningú i que parlen les unes amb les altres, com si ningú no les estigués escoltant.
Marguerite Duras ens convida a perdre’ns anul·lant qualsevol punt de referència que pugui ajudar-nos a reconstruir els fils d’una possible trama narrativa.
“A partir d’India Song, és possible una altra cosa en cinema. India Song és un centre, un lloc, una zona que irradia qualsevol pràctica que es consideri nova. És realment un nou camí” (Joël Farges).
"Delphine Seyrig interpreta un paper en la mateixa línia que la seva imatge mítica de Marienbad, però dilueix la fascinació per la figura misteriosa i tràgica en fer d'ella només un punt de vista entre les diverses veus femenines. En aquest sentit, es pot considerar una mena de «contraofensiva» al film de Resnais" (Alexandre Moussa)