Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla

Presentada a París de setembre a desembre 2023 a la Cité internationale des arts, i adaptada per la Filmoteca de Catalunya, l’exposició recorre la història cultural i visual del feminisme a França als anys 1970 i 1980 a través de la fundació del Centre audiovisuel Simone de Beauvoir per tres dones – Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder–, tot establint un contrapunt amb la creació contemporània.  

Els vídeos de Les Insoumuses, juntament amb els d’altres cineastes i col·lectius afins, ofereixen una cartografia de les lluites del moment: del dret a l'avortament i la llibertat sexual a la guerra del Vietnam o l’antipsiquiatria en un marc decididament internacional  i proposa un diàleg entre generacions de videastes i artistes feministes que depassa l'escena francesa. Així, la mostra es concentra en una història alternativa dels mitjans en la qual l’activisme i la cultura visual juguen un rol principal. 

Comissariat: Nicole Fernández Ferrer i Nataša Petrešin-Bachelez.  

Amb les artistes: Rada Akbar, Claire Atherton, Ti-Grace Atkinson, Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Chimurenga, Nicole Croiset, Mari Chordà, Coordination des femmes noires, François Dasques, Catherine Deudon, Thembela Dick, Pierre Jouannet, Bouchra Khalili, Maria Klonaris et Katerina Thomadaki, Anne Faisandier, Martine Franck, Sarah Maldoror, Kate Milett & Sophie Keir, Fina Miralles, Guy Le Querrec, Zanele Muholi, Lur Olaizola, Nadja Ringart, Megan Rossman, Carole Roussopoulos, Paul Roussopoulos, Yvette Roudy, Eszter Salamon, Abraham Ségal, Delphine Seyrig, Paula Valero Comín, Ioana Wieder, Awa Thiam i Nil Yalter.

Una producció de Filmoteca de Catalunya, a partir de l’exposició produïda per la Cité internationale des arts, en col·laboració amb el Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir i el Festival d’Automne de París.

Amb la col·laboració de: Ca La Dona, investigadores grup CINEMA (UPf), Hamaca, MACBA, Imma Merino, Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, Ros Murray, Arantza Santesteban, Marta Selva, Anna Solà.

Delphine Seyrig (1932-1990) és coneguda sobretot pels papers que va interpretar en el cinema francès d’autor, en particular L’année dernière à Marienbad (1961) d’Alain Resnais, que la convertirà en el símbol d’una feminitat idealitzada i sofisticada. Però per a Seyrig, “actuar” no era una mera professió: al llarg dels anys setanta es va implicar cada cop més en el moviment feminista. Paral·lelament, la seva col·laboració amb directores com Chantal Akerman, Marguerite Duras o Ulrike Ottinger li va permetre explorar molts altres papers femenins i distanciar-se de la seva imatge de diva.

Cap al 1975, juntament amb la videasta militant Carole Roussopoulos i la traductora Ioana Wieder, va produir una sèrie de vídeos amb el títol de Les Insoumuses. En els seus vídeos, com Sois belle et tais-toi ! (Sigues bonica i calla!) (1976), SCUM Manifesto (1976) i Maso et Miso vont en bateau (1976), la imatge esdevé una eina d’emancipació i una forma d’activisme polític.

El 1982, les tres dones van crear a París el Centre Audiovisual Simone de Beauvoir, que constitueix un arxiu audiovisual sense precedents de les lluites de l’època, a França i a l’estranger:  la lluita pel dret a l’avortament, contra la tortura i la guerra de Vietnam, pels drets de les treballadores sexuals i dels presos i les preses polítiques, la participació en el moviment antipsiquiatria, la lluita pels drets LGBTQI+.

Carole Roussopoulos (1945-2009) és una de les directores més importants de la seva època. Va fer més de cent vint documentals i és una de les primeres videastes de la història. Els seus films mostren el combat de les dones durant els anys setanta, des de l’avortament fins a la lluita de les persones homosexuals. Nascuda el 1945 a Suïssa, es va traslladar a París als 22 anys.

El seu amic, l’escriptor Jean Genet, li va aconsellar que invertís en la seva primera càmera de vídeo portàtil, la Sony Portapack. Va ser la primera dona que la va utilitzar i es va convertir en una directora compromesa, càmera en mà. Quan es va adonar del poder que li conferia aquesta petita càmera portàtil, Carole Roussopoulos va fundar el col·lectiu militant Video Out amb el seu company Paul.

Era el 1971, tres anys després del Maig del 68, i les protestes socials continuaven sent més fortes que mai, sobretot les reivindicacions feministes. De seguida es va convertir en un referent entre la militància i també en l’àmbit del periodisme i del videoactivisme.

El 1975, col·labora amb l’actriu feminista Delphine Seyrig en dos vídeos pamfletaris, Maso et Miso vont en bateau (1976) i SCUM Manifesto (1976). Juntament amb Ioana Wieder, traductora i directora feminista, les dues dones van crear el col·lectiu Les Insoumuses, originalment Les Muses s’amusent (Les muses es diverteixen). Totes tres van filmar vídeos feministes que donaven veu a grups oprimits en revolta i a moviments polítics. També van utilitzar la distorsió d’imatges afegint-hi un toc d’humor paròdic.

Ioana Wieder (1932) és una cineasta feminista francesa. Fugint de l’ocupació nazi de Romania, es va establir de molt jove a Palestina i després al Líban, on es va fer amiga de Delphine Seyrig. En acabar el batxillerat, va estudiar filosofia a París.

El 1959, es va traslladar als Estats Units, on es va involucrar en el Moviment per la Llibertat d’Expressió. Quan va tornar a França el 1968, va donar classes en una escola bilingüe. També va descobrir la riquesa teòrica de les feministes nord-americanes i va traduir de l’anglès obres emblemàtiques, com Vaginal Politics (1972) d’Ellen Frankfort.

Ioana Wieder va participar en el Moviment d’Alliberament de la Dona des del començament. El 1974, juntament amb Delphine Seyrig, va assistir a un curs de vídeo dirigit per Carole Roussopoulos. Totes tres van fundar el col·lectiu Les Muses s’amusent, que després va passar a anomenar-se Les Insoumuses. Es tracta d’un grup de dones que denuncien els estereotips transmesos per la televisió i proposen les seves pròpies produccions audiovisuals.

El 1975, va dirigir les seves primeres pel·lícules amb càmeres de vídeo autònomes: La marche des femmes à Hendaye i Les mères espagnoles. El 1982, Carole Roussopoulos, Delphine Seyrig i Ioana Wieder van fundar el Centre Audiovisual Simone de Beauvoir, l’objectiu del qual era produir i difondre documents sobre la història, les lluites i la creació audiovisual de les dones. Ioana Wieder s’ocupa de la programació i la comunicació del centre.

Cartell

Audiovisual d'Ana Pfaff

Nataša Petrešin-Bachelez presenta l'exposició

Fotografies

Fotografia de rodatge de Sois belle et tais toi (1976) Agraïments Famílies Seyrig i Roussopoulos  - Centre audiovisuel Simone de Beauvoir

Carole Roussopoulos filmant Barba durant les tournage du film Les prostitutes de Lyon parlent

NFF-Hendaye1975 - Marche des femmes à Hendaye, 5 octobre 1975 © Nicole Fernández Ferrer

Una exposició produïda per Filmoteca de Catalunya, a partir de l’exposició produïda per la Cité internationale des arts, en col·laboració amb el Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir i el Festival d’Automne de París.

Comissariat Nicole Fernández Ferrer Nataša Petrešin-Bachelez

Cap de programació, exposicions i serveis educatius Marina Vinyes Albes

Coordinació de l’exposició Núria Expósito Esther Vilà

Disseny gràfic i d’espai Katharina Hetzeneder Sara Torres i Èlia Bagó

Peça audiovisual de comunicació Ana Pfaff

Producció i muntatge Grop Exposicions i Museografia

Il·luminació ILM

Subtitulatge 36caracteres

Traducció, revisió i correcció lingüístiques Tys

Transport SIT

Agraïments Centre d’Art Santa Mònica, Bibliothèque Marguerite Durand, Mor Charpentier, MACBA, Àlex Mitrani, Peggy Préau, Duncan Youngerman.