Fitxa tècnica
Al segle XVI, Giovanni dalle Bande Nere es converteix en un símbol de poder i lleialtat a Itàlia com a capità de l’exèrcit al servei dels Mèdici. Una obra sobre el sentit de la violència i el preu de la glòria que es desenvolupa en un període de transició bèl·lica, quan les armes de foc comencen a reemplaçar les espases.
“Aquesta pel·lícula ens parla d’un temps en què el propi cos d’un home era la «màquina bèl·lica». El seu poder radica únicament en la força dels músculs i en l’habilitat davant del duel. El llenguatge de l’acer, home contra home, exigia regles que els exèrcits enfrontats respectaven.
Era un codi d’honor. Avui, les nostres guerres són guerres de màquines i tecnologia, i la seva evolució les fa, sense possibilitat de fer marxa enrere, més impersonals i anihiladores. Actualment, més que mai, els homes ja no miren els homes com a éssers humans. L’enemic a qui s’ha de vèncer ja no té ni veu, ni rostre. Està molt lluny i és un perfecte desconegut. S’ha perdut tota comprensió del dolor i de la compassió.
L’evolució de la ciència i la tecnologia no ha assegurat en absolut el creixement del sentit civil, moral i humà dels homes” (Ermanno Olmi).
El film va obtenir nou premis David de Donatello, entre els quals el de millor pel·lícula i millor director.