Fitxa tècnica
El film mostra la confrontació de les angoixes i els temors, amb profundes arrels psicològiques, de dues dones –mare i filla– que no s'han vist durant molts anys. El motiu del seu distanciament són les contínues gires professionals de la mare, una famosa pianista, cosa que permet a Bergman omplir la banda sonora de temes de Chopin, Bach i Händel.
Segon títol del parèntesi alemany de Bergman, rodat a Noruega, que va permetre la trobada amb una altra sueca il·lustre, Ingrid Bergman, que llavors feia més de quaranta anys que era absent del cinema del seu país.
El mestre suec assoleix aquí, amb gran economia de mitjans, alguns dels moments més perfectes, intensos i desoladors de la seva cinematografia. Al seu torn, la pel·lícula va significar un magnífic cant de cigne per a Ingrid Bergman, que hi interpreta una dona radiant, forta i mundana que també demostra grans dosis d'egoisme i vanitat.
El cicle Melodrames creuats reuneix un seguit de films clàssics i moderns agrupats per arguments o motius comuns que dialoguen entre ells i que ens permeten apreciar els canvis i l’evolució que han experimentat al compàs de les transformacions socials i cinematogràfiques.
El film dialoga amb Imitation of Life (1959), Imitation of Life (1934) i Tacones lejanos.
Documents relacionats
Sessions relacionades
