Paulino Viota · 1977 · 96'
Estrenat molt subterràniament i amb retard, el film utilitza el desenvolupament d’una vaga per oferir una visió amarga de la Transició, i retrata les esperances frustrades d’un sector ampli de la societat espanyola d’aleshores.
“La influència bàsica sota la qual vaig fer Con uñas y dientes va ser Brecht i, en general, el marxisme. La lluita contra el franquisme em va portar al marxisme i, en art, a Brecht. Amb la reforma política que substituïa l’antic règim es va ampliar el camp d’allò que es podia dir en el cinema espanyol. Con uñas y dientes va ampliar els tipus de personatges que podien aparèixer en pantalla, i donar lloc a la classe obrera, i va articular-ho amb una reflexió feta des d’un punt de vista marxista i adreçada sobretot a aquesta mateixa classe obrera” (Paulino Viota).