Glauber Rocha · 1970 · 100'
“La meva intenció al produir el film ha estat apropar un cinema –el llatinoamericà i, en conseqüència, el del Tercer Món– a la nostra cinematografia. En realitat, el nostre cinema, com el portuguès o el grec, s’inscriu en aquell món, i crec que Cabezas cortadas pot servir perquè reaccionin alguns homes del nostre cinema. Glauber Rocha va fer seva la proposta de revolució permanent, i va incórrer inexorablement en dos mals dels quals mai no va arribar a desprendre’s: la utopia i el radicalisme. El confús missatge caminava per vies religioses, bíbliques i elementals. Era un cinema en estat pur, i les seves imatges, algunes de molt belles, es mobilitzaven, així com els personatges, en funció dels símbols als quals sempre recorria el realitzador” (Ricardo Muñoz Suay).