Guy Gilles · 1968 · 80'
Una noia espera al seu xicot en un cafè de París anomenat "Au pan coupé". No ho saben, però els dos amants han arribat al final del seu amor.
“És la pel·lícula d’un amor interromput per la partença, la mort. Es viu des del desxiframent obsessiu del passat. Aquest passat que va ser breu, ara és opac i infinit com un crim.
Aquí, finalment, l’amor no es mostra des de l’escena de llit d’hotel. La seva evocació, mitjançant el rostre —un rostre de dona cinquanta vegades repetit, amb tan sols una ombra, una mirada, una tremolor sota l’assetjament de la ferida—, és simplement admirable. No, això no s’havia fet mai en cinema” (Marguerite Duras).