Programa doble
Et les chiens se taisaient I els gossos van callar
SARAH MALDOROR, 1976. França. VOSE 13'. Arxiu digital
Enregistraments de fragments de l’obra homònima d’Aimé Césaire. Davant de la seva mare recita un poema llarg i dolorós mitjançant el qual el revolucionari clama contra l’esclavatge del seu poble. Gabriel Glissant i Sarah Maldoror apareixen com a actors al Musée de l’Homme de París, dedicat a l’Àfrica negra. “Aquest curtmetratge reflecteix el compromís de Maldoror amb l’educació, la cultura i el canvi social. Reapropia i subverteix el museu, transformant-lo en un poderós espai per a la descolonització cultural” (Dareen Hussein).
Aimé Césaire: Le masque des mots Aimé Césaire: La màscara de les paraules
SARAH MALDOROR, 1987. Martinica. VOSE. 46'. Arxiu digital
En el segon film que Maldoror dedica a l’home de lletres i activista Aimé Césaire atorga al poeta l’oportunitat d’expressar-se sobre la lluita per la defensa de la negritud, les seves influències, el seu compromís polític i la seva obra literària, així com el seu concepte de la creació artística. “Césaire afirma: «Em veig a mi mateix, quan escric un poema, com una persona que porta una màscara.» Maldoror va comprendre el valor de les màscares des dels seus dies amb Les Griots. Lluny de ser enganys banals, són invitacions a considerar què és real i què no ho és, com havia fet Genet a Les Nègres. Sovint, les màscares revelen més del que oculten. Ens permeten albirar algú (o alguna cosa) més; en aquest cas, subjectes colonials, tot just disfressats de versions d’ells mateixos, que promulguen un rebuig constructiu del colonialisme. Les màscares, com bé sap Maldoror, tenen el poder de reordenar el regne de l’aparença, en el carnaval, en el ritual i, sobretot, en el cinema polític en què va destacar. La idea de veure per creure no funcionava per a ella. A Maldoror li agradava més partir d’un seguit de creences i posar-les a prova” (Jeremy Harding).