Cicle
Aula de Cinema 2016-2017
04/10/2016 - 30/05/2017
Horari sessions:
Dimecres a les 17 h, d'octubre a maig.
Preus:
Entrada individual per sessió: 4 € (3 € reduïda)
Carnet Aula de Cinema (30 sessions, nominal): 45 €
Matriculació:
A partir del 12 de setembre a la Filmoteca (de 10 h a 15 h de dimarts a divendres i de 16 h a 21.30 h, de dimarts a diumenge).
Amb la col·laboració de:
UAB - Universitat Autònoma de Barcelona
UPF - Universitat Pompeu Fabra
UIC - Universitat Internacional de Catalunya
URL - Universitat Ramon Llull-Blanquerna
ECIB - Escola de Cinema de Barcelona
ELISAVA- Escola Universitària de Barcelona
Programa
El cinema dels orígens: dels Lumière a l'Slapstick
Com no podia ser d'una altra manera, una història del cinema ha de començar pels seus orígens. Proposem una sessió dedicada als primers films de la història, amb pel·lícules d'entre 1896 i 1917 preservades al nostre Centre de Conservació i Restauració.
La sistematització del llenguatge: Broken Blossoms (D. W. Griffith, 1919)
A principis del segle XX, una sèrie de directors d'arreu van contribuir a fixar algunes convencions del llenguatge cinematogràfic. Aquest film rupturista del director d'Intolerance és un clàssic del cinema que conserva intacta la capacitat d'emocionar.
L'expressionisme alemany: Der Golem: wuie er indie welkam (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en aquell país a principis del segle XX i que reflectia un clima social determinat, marcat per la depressió anímica generada per la derrota a la Primera Guerra Mundial.
Creació de mites populars: productores i star-system: 'When Comedy Was King' (Robert Youngson, 1960)
Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el cinema busca adoptar les fórmules de producció i comercialització en massa d'altres indústries. Els actors i les actrius passen a convertir-se en l'eix central de les produccions, cosa que significa el naixement de l'star system.
Plenitud expressiva i silenci. La rebel·lió de les masses: 'The Crowd' (King Vidor, 1928)
Cap a la dècada dels 30 el cinema nord-americà, basant-se en la popularitat de les seves estrelles i en una narrativa força elemental però directa, va continuar gaudint del favor del públic internacional. En aquesta anys apareixen les primeres cròniques de la vida quotidiana i de la història nord-americana. És el cas de 'The Iron Horse' (John Ford, 1924) i de les obres de King Vidor 'The Big Parade' i 'The Crowd', obra aquesta darrera que hem escollit per a la projecció.
La fàbrica de l'actor excèntric: FEKS, constructivisme i avantguarda soviètica: 'Novyj Vavilon' (Grigorij Kozintsev, Leonid Trauberg, 1929)
El naixement, després de la revolució d'octubre, de les FEKS (Fàbrica de l'Actor Excèntric), del constructivisme i de l'avantguarda soviètica. En comú, tots tres moviments tenen la voluntat de crear un cinema revolucionari en què les metàfores creades per les imatges i el muntatge afegeixin valor al missatge marxista de la lluita de classes.
Rèquiem pel cinema mut - 'Sunset Boulevard' (Billy Wilder, 1950)
El pas del cinema mut al cinema sonor va suposar una autèntica revolució, i va generar importants canvis -no només tecnològics- en la indústria. El film 'Sunset Boulevard', de Billy Wilder, és un dels que millor transmet aquesta evolució i els seus efectes.
La dimensió social i política del cinema: Kameradschaft (G.W. Pabst, 1931)
Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu es bolca en el realisme, un moviment cinematogràfic que proposa una visió més autèntica de la realitat, i més compromesa socialment. Això no és obstacle, de vegades, per a que el cinema serveixi també a la política: l'ideal de la pau i la cooperació entre els pobles també s'escola en les produccions d'aquest any. És el cas del film que us oferim avui, una coproducció franco-alemanya.
La codificació dels gèneres: el musical - 'Love Me Tonight' (Rouben Mamoulian, 1932)
Mamoulian barreja música, ritme i acció en una combinació deliciosa, i s'aparta del model imperant fins a aquell moment a Hollywood, en què les cançons eren simples parèntesis en la trama.
La codificació dels gèneres: el melodrama - 'The Mortal Storm' (Frank Borzage, 1940)
Tempesta política (nazisme que avança) i emocional. Hitler, després de veure el film, va prohibir totes les produccions de la MGM a l’Alemanya nazi.
La codificació dels gèneres: el fantàstic i la sèrie B - 'I Walked with a Zombie' (Jacques Tourneur, 1943)
Una obra mestra de la sèrie B que aborda sense efectismes i amb economia de mitjans el tema dels morts vivents.
La codificació dels gèneres: el film noir - 'Crossfire' (Edward Dmytryk, 1947)
Com es defineix el film noir? Quins són els seus trets principals o més característics? Per què sorgeix? Ho esbrinem amb Joaquim Puig i la projecció de 'Crossfire'.
Un vent nou bufa a Europa - 'Ladri di biciclette' (Vittorio De Sica, 1948)
Després del sacseig que va suposar la Segona Guerra Mundial, al cinema europeu bufen nous vents. Apareixen nous moviments cinematogràfics, com el neorealisme italià, que encarna una experiència exemplar i el mite fundacional per una bona part del cinema europeu.
Una veritat polièdrica ens arriba del Japó - 'Rashomon' (Akira Kurosawa, 1950)
Al Japó, la producció cinematogràfica comença el 1898. Des d'aquella producció primigènia, el cinema nipó ha evolucionat fins als nostres dies seguint uns codis estètics i fílmics que no s'ajusten als del cinema occidental.
La persecució política als EUA: 'On the Waterfront' (Elia Kazan, 1954)
A partir de 1938 -i fins a mitjan anys 70- el Comitè d'Activitats Antiamericanes va iniciar una guerra contra qualsevol persona sospitosa de ser comunista o d'expressar simpatia pel comunisme. Hollywood va ser un dels entorns més afectats per aquesta cacera de bruixes, i les elacions i denúncies entre companys no es van fer esperar. Molts professionals van veure la seva carrera trucada per aquest motiu.
Alguna cosa de nou a l'Est: 'Popiól i diament' (Andrzej Wajda, 1958)
A mitjan anys 50, alguna cosa es comença a moure als països de l'òrbita comunista. Els films d'un director com Andrzej Wadja exemplifiquen com neix un nou cinema, no només a la Polònia natal de Wadja, sinó també a paísos com la propera Txecoslovàquia.
La narrativa moderna: elogi del temps mort: 'L'avventura' (Michelangelo Antonioni, 1960)
El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment "aberrant", sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.
Un breu estiu de llibertat narrativa: la Nouvelle Vague: 'Adieu Philippine' (Jacques Rozier, 1962)
Segurament, la Nouvelle Vague és un dels corrents cinematogràfics dels quals més s'ha parlat. Un moviment nascut a França a finals dels anys 50 i protagonitzat per un grup de joves -molts, provinents del món de la crítica- que van reaccionar contra un cinema que consideraven moribund i van defensar l'espontaneitat, l'experimentació amb la càmera i la llibertat narrativa i tècnica.
Experimentació i blockbuster: l'altra cara de Hollywood: 'The Birds' (Alfred Hitchcock, 1963)
Entre el blockbuster (en anglès, lioteralment, vol dir "que fa explotar el barril") i l'experimentació, Holywood sempre ha trobat espai -i finançament- per a pel·lícules de genis que no s'dapten als corrents generals, o que fins i tot en creen de nous. Aquest és el cas d'Afred Hitchcock, de qui avui projectem 'The Birds'.
Estètica pop i cinema: els joves com a nova franja consumidora: 'A Hard Day's Night' (Richard Lester, 1964)
Quan 'Yellow Submarine' es va estrenar, l'any 1968, immediatament va ser reconegut com un film de referència que va revolucionar el gènere musical, integrant l'estil lliure de l'època -amb referències al pop-art d'Andy Warhol i Martin Sharp, entre d'altres- amb innovadores tècniques d'animació. Abans, els Beatles ja havien rodat el film que projectem avui com a exemple de l'estètica pop.
Bertolt Brecht torna a visitar el cinema: 'La vielle dame indigne' (René Allio, 1965)
Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs més influents del segle XX. Fugint del nazisme, va arribar a Los Angeles l'any 1941. Però la seva experiència a la meca del cinema va ser frustrant, i el 1947 fins i tot va declarar -davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes de McCarthy: "No sóc conscient d'haver exercit cap influència, ni política ni artística, en la indústria cinematogràfica".
L'experiència interrompuda dels Nous Cinemes: a l'Est: 'Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice P.T.T.' (Dusan Makavejev, 1967)
Finals dels anys 60. A l'Europa de l'Est, els somnis reformiestes s'han trencat en mil pedaços. A Iugoslàvia, una generació de cineastes -l'anomenada 'Onada negra'- lluiten per oferir, a les seves pel·lícules, una visió crítica de l'Estat socialista, i ho fan des de la creativitat i l'experimentació. Dušan Makavejev és un dels líders d'aquest moviment de curta durada, enfonsat per la contraonsiva estatal. És la fi del somni, també cinematogràfic.
L'experiència interrompuda dels Nous Cinemes: a Amèrica Llatina: 'Vidas secas' (Nelson Pereira dos Santos, 1963)
Influenciat per la Nouvelle Vague francesa i el cinema neorealista italià, el "Cinema novo" va ser un moviment cinematogràfic brasileny -amb ecos a altres països de l'Amèrica Llatina- compromès amb l'època, un moviment contestari amb les diferències socioeconòmiques i el racisme de la societat brasilera. El 'Cinema novo', com altes moviments semblants, va morir amb el cop d'estat de 1964 i instauració de la dictadura militar.
La malenconia a Hollywood: revisitació dels gèneres: 'Junior Bonner' (Sam Peckinpah, 1972)
Westerns revisitats, musicals que beuen d'altres musicals, melodrames a la manera sirkiana, retorns a gèneres i estils del passat... Els cineastes sovint troben inspiració en films que els van influenciar en la seva infància, o volen recuperar gèneres oblidats... En parlem amb Iván Gómez (URL).
Algunes formes d'adaptació d'una indústria: la blaxpoitation: 'Blacula' (William Crain, 1972)
"Blaxploitation" és un terme encunyat en la dècada de 1970 per referir-se a les pel·lícules d'acció negres adreçades a un públic negre. Uns films amb unes característiques molt determinades, de les quals parlem amb Lluís Anyó (URL).
La transformació dels gèneres: de sèrie Z a gran producció: 'Alien' (Ridley Scott, 1979)
'ALien' és una superproducció de l'especialista Ridley Scott que beu de les fonts de la sèrie z, un cinema fet amb molt poc pressupost, de cops autèntic gore, o de molt poc qualitat. Àngel Sala, de Bande à Part Escola de Cinema, ens la presenta el dimecres 26.
El punk arriba al cinema: 'Jubilee' (Derek Jarman, 1978)
Caòtic i provocatiu, plenament vinculat al seu temps, 'Jubilee' ha esdevingut un film de culte del moviment punk.
Pervivència de la narrativa clàssica: 'Tess' (Roman Polanski, 1979)
Basat en la novel·la "Tess of the Urbervilles", de Thomas Hardy, és un dels films més delicats i exquisits de Polanski, un exemple de narrativa clàssica rodat a finals de la dècada dels 70..
El retorn a vells temes des de la modernitat: 'After Hours' (Martin Scorsese, 1985)
Martin Scorsese forma part de la generació de directors que va revolucionar Hollywood als anys setanta (juntament amb Coppola, Bogdanovich, Penn, Spielberg, Altman, ...). Ells van definir la modernitat en el cinema americà, tot i que en el cas de Scorsese, això no implicava renunciar a temes quasi tan antics com el propi cinema.
The Show Must Go On!: 'Tucker: the Man and His Dream' (Francis Ford Coppola, 1988)
Arribem al final del nostres curs d'història en 30 sessions amb una màxima del cinema americà: 'The Show Must Go on!' I el film que hem escolluit per representar aquest optimisme és 'Tucker: The Man and His Dream'.
