Guy Gilles · 1972 · 78'
Un noi és acomiadat del banc on treballa a causa de les seves absències repetides. La ruptura amb l’entorn professional li genera un procés d’aïllament social irreversible.
“Les drogues són un verdader fenomen del nostre temps, i dramatitzen la pel·lícula. Molts nois i noies hi busquen una manera de tancar els ulls. És per això que el protagonista en pren. La seva desesperació és més forta que qualsevol altra cosa.
Està disgustat per no poder viure la vida que somia (…). Les absències a la feina causen un rebuig general total. Davant d’un món malmès i cansat, és la negació vital, el pas previ a la revolta. Absences répétées és el que Marguerite Duras anomena punt zero. És a dir, el moment en el qual es comprèn que cal destruir-ho tot per començar de nou” (Guy Gilles).