Michael Haneke · 1994 · 96'
“Com a les dues primeres parts de la trilogia, un acte de violència sense explicació és el focus de l’acció. Al tall longitudinal de dues històries de família se superposa un tall transversal a través de l’ordre social. Les constants que hi romanen són l’absència de psicologia o qualsevol estratègia dilatòria, el reclam adreçat a qualsevol capacitat intel·lectual o emocional de l’espectador i la fe col·locada entre el dubte i la còlera provocada per l’estètica plana de la conciliació” (Michael Haneke).
Haneke va sortir del festival de Sitges amb tres premis sota el braç: el del millor film, el del guió i el de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.