Introducció
La conflictiva i depauperada Bengala dels anys cinquanta seria el bressol de la més gran renovació artística del cinema del període de la independència. La formació en 1947 de la Calcutta Film Society gràcies a les ànsies de dos joves aficionats, Chidananda Das Gupta i Satyajit Ray, es convertiria en el germen d’una cinefília inquieta que acabaria per fer de Calcuta l’epicentre de la creació artística en aquest camp. Durant els seus primers cinc anys d’existència (la Calcuta Film Society suspendria les seves activitats en 1952, tot i que es reprendrien en 1956 per integrar l’acabada de crear Federation of Film Societies of India), aquest modest cineclub se les va arreglar per oferir als seus afiliats un cert panorama del cinema mundial que mai havia arribat a les pantalles comercials de la ciutat.
Van recuperar alguns clàssics francesos de Carné i Duvivier, van presenta alguns títols de Grierson, van exhibir Nanook of the North i Lousiana Story, de Flaherty, però sobretot –en virtut dels avantatges que l’estreta relació bilateral els reportava- van basar la seva programació en el millor cinema soviètic disponible, presentant per exemple una bona mostra de la producció d’Eisenstein. Al marge, doncs, de la seva tasca pionera en el desenvolupament del moviment de cineclubs a l’Índia –llur importància es veuria ratificada en 1964 amb la creació del National Film Archive- la Calcutta Film Society no feia sinó presagiar l’imminent renaixement cinematogràfic bengalí que li valdria finalment al país el seu reconeixement internacional.
Per a molts el realitzador més important de l’anomenat Tercer Món i un dels cineastes més grans de la història, Satyajit Ray d’una acomodada família burgesa bengalí relacionada amb el món de l’art. Després de cursar estudis d’economia a la Universitat de Calcuta, Ray va ingressar a la prestigiosa escola artística de Santiniketan –fundada per Tagore, bon amic de la família- per completar la seva formació, molt més interessat ja per la música i les arts plàstiques que pels assumptes financers. De retorn a Calcuta, enmig de la Segona Guerra Mundial, Ray troba feina de dissenyador gràfic i alimenta la seva passió cinèfila a través de la Calcutta Film Society i la redacció d’algunes crítiques i guions cinematogràfics.
En 1950 una estada de sis mesos a Londres per motius professionals li permeten posar-se al dia en matèria cinematogràfica i decideix la seva vocació: convençut a dur a la gran pantalla la coneguda novel·la Pather Panchali, de Bibhutibhusan Banerji, de la que ell mateix havia estat il·lustrador en una recent edició, Ray buscarà infructuosament productor. Finalment, amb els seus propis estalvis, la col·laboració d’alguns amics i filmant en el seu temps lliure, engega el projecte. Després de dos anys i mig d’accidentat rodatge, en virtut del plantejament obertament amateur de l’empresa i de les dificultats financeres en augment (només saldades in extremis per una subvenció del Govern de l’Estat de Bengala), Pather Panchali està definitivament llesta a l’abril de 1955 per una exhibició de gala al MOMA novaiorquès, que de manera fortuïta havia tingut coneixement del projecte i s’havia interessat per la seva originalitat.
El ressò de la càlida rebuda dispensada pel públic assistent a la sessió van facilitar la seva estrena a Calcuta, on tingué un èxit ressonant. Molt més influït per Flaherty que pel neorealisme italià, però també per la pròpia tradició realista del cinema bengalí, Ray va escometre la seva adaptació de la novel·la amb gran llibertat, imbuït d’un esperit humanista i una fondària poètica sense parangó al cinema indi del moment.
Tot i que l’estatura fílmica de Ray hagi pogut enfosquir els assoliments d’alguns dels seus més dotats coetanis, difícilment podria escriure’s la història del modern cinema indi sense atendre a les contribucions d’altres dos grans cineastes de l’Índia: Ritwik Ghatak i Mrinal Sen.
Elena, Alberto. Los cines periféricos: África, Oriente Medio, India. Barcelona: Paidós, 1999.
Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema
Bibliografía
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
- Barnouw, Erik. Indian film. New York [etc.]: Oxford University Press, 1980.
- Carrillo de Albornoz, Cristina. Satyajit Ray: el padre del cine indio. Valladolid: Semana Internacional de Cine de Valladolid, 2006.
- Chakravarty, Sumita S. National identity in Indian popular cinema: 1947-1987. Austin: University of Texas, 1993.
- Chatterjee, Gayatri. Mother India. London: British Film Institute, 2002.
- Le Cinema indien. Jean-Loup Passek (ed.). Paris: Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou, 1983.
- The Cinema of India. Lalitha Gopalan (ed.). London ; New York: Wallflower, cop. 2009.
- Cooper, Darius. The Cinema of Satyajit Ray: between tradition and modernity. Cambridge : Cambridge University Press, 2000.
- Cossio, Cecilia. Cinema in India: lo strano caso di Shashi Kapur. Venezia: Cafoscarina, 2005.
- Elena, Alberto. Los Cines periféricos: África, Oriente Medio, India. Barcelona [etc]: Paidós, cop. 1999.
- Ferrario, Davide. Mrinal Sen e il cinema indiano. Bergamo: Film Meeting 83, 1983.
- Film India: the new generation 1960-1980 : an examination of India's New Cinema, its preocupation with a changing society and the status of women, highlighted in the work of 19 representative directors. New Delhi: the Directorate of Film Festivals, 1981.
- Herrero, Fernando. Visión de Satyajit Ray y el nuevo cine hindú. Valladolid: XXIII Semana Internacional de Cine, [1978]
- India: sulle orme di Ritwik Ghatak. Pesaro: XXV Mostra Internazionale del Nuovo Cinema, 1989.
- India: the other cinema. Hari Atma (ed.). Bombay: Arun kaul: Film Niryat, 1972.
- Indian cinema. Paul Willemen ; Behroze Gandhy (ed.). London: British Film Institute, 1982.
- Indomania: le cinéma indien des origines à nos jours. [Paris] : Cinémathèque Française, [1995].
- Mazumdar, Ranjani. Bombay cinema: an archive of the city. Minneapolis: University of Minnesota Press, cop. 2007.
- Mrinal Sen. Bombai: National Film Development Corporation, [1989]
- Parrain, Philippe. Regards sur le cinèma indien. Paris: du Cerf, 1969.
- Ritwik Ghatak 1925-1976. Rodersdorf: Trigon-film ; Fribourg Festival de films de Fribourg, 1991.
- Satyajit Ray: thirty films. Bombay: National Film Development Corporation, [1992?]
- Thoraval, Yves. Les Cinémas de l'Inde. Paris: L'Harmattan, cop. 1998.
- Virdi, Jyotika. The Cinematic imagination: Indian popular films as social history. New Brunswick, New Jersey ; London: Rutgers University Press, cop. 2003.
Films