Dossier Film (INCLÒS A La comèdia)
The Woman of the Year
Fitxa tècnica
La crítica diu
Amb l’èxit de The Philadelphia Story, Katharine Hepburn havia arribat al punt crucial de la seva carrera. Seria temporal aquest triomf, un centelleig efímer? O es tractava del ciment d’una reaparició d’alts vols? Tots els que l’estimàvem pensàvem, buscàvem i llegíem amb l’esperança de trobar el vehicle que la impulsés cap endavant. (...)
Un cop, després d’haver passat una vetllada amb Dorothy Thompson i de rebre una carta al correu del matí següent de Jimmy Cannon, em va assaltar una idea per a una pel·lícula: una dama autoritària que s’ocupa de política i un redactor esportiu testarrut treballen en el mateix diari; xoquen per escrit sobre alguna cosa, es troben; xoquen en persona; ambdós equivocats, ambdós en el cert... no està malament!
Com que acabava de ser rebut pel Sistema de Servei Selectiu vaig procurar transmetre el microbi a dos dels guionistes més brillants que coneixia: el meu germà Michael i Ring Lardner, Jr. Els va atacar la infecció i el resultat, Woman of the Year, els va valdre un Òscar de l’Acadèmia pel millor guió original de 1942. (...)
Des del principi, ningú, excepte Kate, va dubtar que Spencer Tracy era l’actor pel paper de l’home. Quan finalment es va formar la parella, es va convertir en el duo d’intèrprets que es van mantenir més temps en la indústria cinematogràfica: vint-i-cinc anys.
L’èxit de la seva relació es va fundar en moltes coses: respecte mutu i alta estima pel talent de l’altre; una recíproca generositat; una carència total d’actituds possessives i, potser més que res, un sentit de l’humor gloriosament compartit.
Kanin, Garson. Tracy y Hepburn. Barcelona: Ultramar, 1990.
Bibliografia
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
- Amiel, Vincent. La Femme de l’année. Entente cordiale. “Positif”, núm. 607 (sept. 2011), pàg. 82-83.
- Andersen, Christopher P. Un Romance inolvidable: la singular historia de amor de Katharine Hepburn y Spencer Tracy. Barcelona: Planeta, 1998.
- Bourget, Jean-Loup. La femme de l’année. Éloge de la pratique. “Positif”, núm. 410 (avril 1995), pàg. 102-104.
- Byrge, Duane. The screwball comedy films: history and filmography, 1934-1942. Chicago: St. James Press, 1991.
- Halbout, Grégoire. La Comédie screwball hollywoodienne, 1934-1945: sexe, amour et idéaux démocratiques. Arras: Artois Presses Université, 2013.
- Heredero, Carlos F. Screwball comedy: vivir para gozar. Donostia: Donostia Kultura: Euskadiko Filmategia, 2016.
- Kanin, Garson. Tracy y Hepburn. Barcelona: Ultramar, 1990.
- Linet, Beverly. Kathe y Spencer. México, D.F.: Novaro, 1972.
- Moix, Terenci. Hollywood stories. Barcelnoa: Lumen, 1971.
- La Mujer del año (Woman of the Year) (DVD). S.l.: Warner Home Video, cop. 2004.
- Spencer Tracy, Katharine Hepburn, John Barrymore, etc. Luis Gasca (ed.)Madrid: Urbión, 1980.
- Vidal, Nuria. Hepburn and Tracy: un amor transparente. Barcelona: Edna, 1988.
Els inicis de Katharine Hepburn es troben a la RKO, dirigida per qui serà uns dels seus grans amics, George Cukor, bregant-se amb diferents papers fins que descobreix la Hepburn comediant i fa parella amb Cary Grant: Sylvia Scarlett (George Cukor, 1935), Bringing Up Baby (Howard Hawks, 1938) i Holiday (George Cukor, 1938).
Però a la maquinària de Hollywood no li feia gràcia que les dones portessin els pantalons i aviat va posicionar-la al capdavant de les “verinoses” de Hollywood fins al punt que la RKO ven el seu contracte per alliberar-se d’ella. Amant, també, dels escenaris teatrals de Broadway interpreta The Philadelphia Story (George Cukor, 1940) escrita per Philip Barry exclusivament per a ella. Això li va permetre comprar-li els drets i vendre’ls a la Metro Goldwyn Mayer, un cop d’efecte per tornar a la gran pantalla amb Cary Grant i James Stewart.
Però la seva parella de ball va ser Spencer Tracy. Ella l’admirava com actor i volia treballar amb ell, així que va dipositar tots els esforços per aconseguir el guió perfecte. Woman of the Year (George Stevens, 1942) és la primera de les nou pel·lícules que interpretaran junts, sempre amb unes característiques similars: la guerra de sexes en un entorn de comèdia costumista, que arriba al seu zenit amb Adam’s Rib (George Cukor, 1949).
La seva vida és una llarga i victoriosa rebel·lió contra les concepcions tradicionals de la dona. Eterna enfant terrible va ser odiada i venerada i, mai es va sotmetre a les exigències de Hollywood. Durant els anys de l’època dorada va ser el prototip de la modernitat i l’inconformisme.
Els seus personatges, dotats de caràcter i fermes conviccions, han servit per visualitzar l’esperit de les dones. Dones amb inquietuds, independents, intel·ligents, plenes d’intensitat i amb sòlids ideals que l’han convertit en un referent de l’emancipació femenina en el món laboral i familiar.
Mar Canet (La Casa del Cine)