The Searchers és una pel•lícula estranya i inquietant, per poc que no ens conformem en rebre-la passivament i tractem de penetrar en ella. És una odissea lenta i ombrívola, protagonitzada per un personatge, Ethan Edwards (John Wayne), torturat pel seu propi desarrelament, per dolorosos enyoraments, per endimoniades fidelitats. Una odissea que es desenvolupa al llarg i ample d’una terra salvatge, habitada per la fúria de l’ancestral, emmotllada pel pas del temps i les empremtes d’unes trajectòries vitals condemnades a la intempèrie. Des de la primera escena, d’una gran serenitat però sobrecarregada de suggeriments, fins a la darrera, on la felicitat i la soledat queden definitivament separades pel llindar d’una porta llur imatge adquireix una càrrega simbòlica d’indefinibles ressonàncies, la pel•lícula desprèn contínuament riquesa i emoció, ambigüitat i inquietud.
The Searchers no transmet sensació de perfecció, i posseeix el•lipsis temporals una mica desconcertants que incideixen sobre el manteniment de la intensitat dramàtica, però els seus defectes queden empetitits i gairebé oblidats pels passatges més decisius i per la densitat que aquests transmeten a la resta, enriquint-s’hi progressivament la pel•lícula no tant com efecte de la seva estructura dramàtica com per la interrelació que puguin arribar a establir-se entre les diferents parts d’un poema. Perquè, al cap i a la fi, The Searchers és un poema. Un poema sobre el desarrelament, sobre la necessitat d’un refugi vers l’exili interior i al vagabund vital. Un poema on John Ford sembla preguntar-se pel sentit de la vida i el destí de l’home, sense trobar cap resposta que l’alliberi del seu íntim i profund sentiment de desolació.
Carreño, José María. Diez cabalgan juntos. En Al Oeste. Javier Luengos (ed.). Oviedo : Fundación Municipal de Cultura, 1990.
Les primeres imatges de The Searchers són la invocació d’un mite. Una porta s’obre a la foscor d’un lloc pioner, apareix una dona, i la càmera llisca darrere d’ella per la porta i ens mostra a l’Ethan a l’exterior, una minúscula figura que es mou, materialitzant-se gradualment en un cavall sortint de la boira matinal que rodeja una de les muntanyes rocoses de Monument Valley. Ethan cavalca lentament, silenciosament, inexorablement, cap a la petita casa; Ford enfocant un cop i un altre des del seu punt de vista a la família expectant; els enfocaments intercalats donen una sensació d’atracció magnètica. Quan Ethan desmunta i estreta les mans sense dir res al seu germà, la seva cara està misteriosament ombrívola per l’ala baixada del seu barret. La forma ostentosa com duu l’espasa i l'esmorteït abric de la Confederació ens alerta sobre la infructuosa assumpció dels esdeveniments del passat. Quan Ethan va a fer-li un petó a la dona del seu germà, Ford ens ofereix, per primera vegada, un pla complet de la casa, en harmonia amb el paisatge. La casa és un santuari de la civilització enmig del salvatgisme, un santuari sagrat ridícul, perquè només es veu una altra casa d’un pioner en tota la pel•lícula. L’impuls comunitari al voltant dels principis generatius en què l’univers Ford s’organitza, se centra molt precàriament al voltant d’aquests minúsculs habitatges. Les dues famílies de pioners són infinitament precioses i infinitament vulnerables.
McBride, Joseph ; Wilmington, Michael. John Ford. Madrid: JC, 1984.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Cowie, Peter. John Ford and the American West. New York: Harry N. Abrams, 2004.
Eyman, Scott. John Ford : print the legend. Madrid: T&B, 2006.
Gallagher, Tag. John Ford: el hombre y su cine. Madrid: Akal, cop. 2009.
John Ford made Westerns : filming the legend in the sound era. Gaylyn Studlar, Matthew Bernstein (ed.). Bloomington ; Indianapolis: Indiana University Press, cop. 2001.