Dossier Film (INCLÒS A Dossier didàctic novembre 2014)
Adolescència – Armes - Violència - Instituts – Marginació – Psicologia adolescent - Rutina
El títol d’aquesta pel·lícula planteja una pregunta immediata: de quin elefant ens parlarà Gus Van Sant? Evidentment, no estem davant d’un documental d’animals (o sí?), ni tampoc davant d’un film de circ (o potser també?). Si la pregunta flota en l’ambient abans de veure-la, cal reconèixer que després de la seva projecció la resposta segueix resultant difícil de trobar. A no ser que es recorri a una vella faula oriental, en realitat un conte sufí, que de certa manera l’explica: cinc cecs troben un elefant. Cadascun d’ells fa una descripció de l’animal segons el que toca, intentant demostrar que un elefant és el que ll imagina, però cap d’ells pot oferir una imatge total en realitat.
Això és aquesta pel·lícula. Una fragmentació de la realitat on cadascú es queda amb la seva idea d’allò que succeeix segons veu. Els llargs plans seqüència que segueixen en el seu devenir la vida d’un petit grup d’adolescents a un institut a Portland durant un matí com qualsevol altre, mostrant moments recurrents on es creuen els camins d’uns i altres amb les banalitats de la vida diària, ens van preparant per arribar a un clímax inesperat i terrible, sobretot per la seva falta de tensió, justificació o condemna.
Elephant es pot entendre com el revers de la moneda de Bowling for Columbine, el documental de Michael Moore. Però tot allò que allà era una evidència i denúncia directa, es transforma sota la intel·ligent mirada de Gus Van Sant en quelcom més espantós: la mediocre quotidianitat del nostre món produeix monstres de destrucció. Elephant va guanyar el premi al millor director i la Palma d’Or del Festival de Cannes davant la sorpresa d’uns, la indiferència d’uns altres i la desaprovació de certs sectors que no van saber entendre la càrrega de profunditat que incloïa aquest film aparentment senzill i petit.
Vidal, Núria. Elephant. “Fotogramas”, núm. 1922 (dic. 2003), pàg. 28.
ESO i Batxillerat/CF
- Cieutat, Michel ; Rouyer, Philippe. Gus Van Sant. “Positif”, núm. 513 (nov. 2003), pàg. 19-26.
- Elephant (DVD). Barcelona: DeAPlaneta, DL 2003.
- Heredero, Carlos Fernandez. Metáfora del laboratorio americano. “Dirigido por”, núm. 329 (dic. 2003), pàg. 24-25.
- Moore, Sophie. Elephant. “Film Quarterly”, vol. 58, núm. 2 (Winter 2004-2005), pàg. 45-48.
- Sofair, Michael. Elephant: the physics of violence. “CineAction”, núm. 68 (2006), pàg. 11-17.
- Taubin, Amy. Part of the problem. “Film Comment”, vol. 39, núm. 5 (Sept.-Oct. 2003), pàg. 26-33.
- Tubrett, Dion. Seeing Elephant. “CineAction”, núm. 67 (Sept. 2005), pàg. 64-72.
- Vidal, Núria. Elephant. “Fotogramas”, núm. 1922 (dic. 2003), pàg. 28.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Elephant és una recreació encoberta de la matança perpetrada per dos adolescents de l’institut Columbine d'Estats Units. El film ens mostra com un dia qualsevol, a un institut qualsevol i amb uns alumnes com qualssevol, s'esdevé una monumental catàstrofe duta a terme per dos nois emportats per la monotonia i rutina de les seves vides. A la vida, els petits detalls i casualitats poden desencadenar grans esdeveniments i aquesta pel·lícula s’encarrega de mostrar-nos la fragilitat de cada moment.
Dimecres 5 de novembre - 18.30h
Diumenge 9 de novembre - 21.30h