- Comèdia dramàtica - Televisió  - Reality shows  -Vigilància  - Realitat simulada - Control

- Privacitat - Societat - Audiència - Manipulació - Publicitat

Una obra com El Show de Truman s’hauria de veure en el mateix estat de candidesa rousseauniana que defineix al seu protagonista; però l'espectador actual, que fa molt de temps que va perdre la innocència, entra a la sala amb tal cabal d'informació prèvia sobre l'extraordinària vida de Truman Burbank que se situa inevitablement en el mateix punt d'observació pornogràfica que les càmeres ocultes de la sitcom que dóna nom a aquesta visionària pel•lícula. D'alguna manera, aquest és el lloc exacte en què Peter Weir desitja col•locar al públic del film perquè, abans que una sàtira sobre la impudícia feroç dels mitjans de comunicació, El Show de Truman parla de la mesquina crueltat de la mirada de l'espectador. És l'avidesa voyeurística de milions de vides, necessitades d’omplir el seu buit devorant vides alienes, la primera i última causant de la kafkiana condició de Truman Burbank com a home-insecte, criat per a la dissecció de l'entomologia catòdica.

Els espectadors del xou, i de la pel•lícula (que no per casualitat es diuen igual), esdevenen una mena de body snatchers o ultracossos, disposats a envair i assimilar la vida de Truman per alimentar la nostra. A mesura que el protagonista accedeix paulatinament a La Veritat, la seva història es converteix en un malson claustrofòbic de paranoia idèntica a la invasió dels lladres de cossos, amb aquesta tranquil•la comunitat de veïns que (genial el detall del gosset domèstic transmutat més tard en salvatge rastrejador) es metamorfosegen en monstres sanguinaris a la caça del que és diferent. Una vegada més, Weir proposa la seva benvolguda paràbola, carregada de consideracions metafísiques, sobre l'enfrontament de la singularitat (els aborígens de The Last Wave (1979), les adolescents de Picnic at Hanging Rock (1975), l'inventor de The Mosquito Coast (1986), els alumnes de Dead Poets Society (1989), l’al•lucinat mesies de Fearless (1993)...) contra el magma indistint i castrador d'una societat que persegueix (i solament permet) l'homogeni. I els robusts tentacles d'aquesta intel•ligentíssima rondalla abracen, en la seva vasta capacitat de suggeriment, altres xocs metafòrics de similar naturalesa com els quals es donen entre Aparença i Realitat, Personatge i Autor, Fill i Pare o, per descomptat, Home i Déu.

Monzón, Daniel. El Show de Truman. “Fotogramas”, núm. 1861 (nov. 1998), pàg. 22.
 

 ESO i Batxillerat/CF

• Truman Burbank és el protagonista involuntari d’un programa de televisió que el segueix 24 hores al dia des de que va néixer. Poc a poc, amb els anys, se n’anirà adonant de l’engany i intentarà escapar. A Espanya es va titular El Show de Truman: una vida en directo. Creieu que aporta res aquest subtítol? Ens revela alguna cosa més de la pel·lícula?

• Jim Carrey és un actor conegut per la seva vessant còmica. abans del Show de Truman havia protagonitzat, per exemple, Ace Ventura, La máscara,i Dos tontos muy tontos. Creieu que el director Peter Weir es va arriscar escollint-lo pel paper de Truman? Tot i això és versemblant? Busqueu en la seva filmografia si ha fet més papers no còmics.

• Mireu els crèdits inicials del film. Els actors del Show parlen de la seva experiència i opinen que tot és real, que no hi ha guió, ni ficció. Hi esteu d’acord? Quina diferència hi ha entre vida privada i vida pública? Quins límits s’estableixen en quant a la privacitat i intimitat de les persones? La vida de Truman és real? Encara que tot el que l’envolta estigui programat per a un programa de televisió, ell viu la seva vida com a verdadera. Per què?

• Llegiu aquests dos articles de la Declaració Universal dels Drets humans i comenteu si es compleixen, a la pel·lícula i a la vida real. Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Article 6. Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica. Podeu llegir-vos tots els articles i debatre sobre si els Drets Humans es respecten, on, i perquè. http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf

• Aquest és un film del 1998. Encara no teníem accés massiu a internet, ni existien les xarxes socials, ni el whatsapp. Creieu que es va avançar al que seria la nostra època respecte al control i manipulació dels ciutadans? Avui estem segurs del nostre grau d’intimitat i protecció de dades personals? L’any 1998 encara no existia “Gran Hermano”. Creieu que aquesta pel·lícula va tenir un impacte diferent llavors al que tindria ara? En quin sentit?

• Al llarg del film veiem que el Show dura 24 hores al dia i com que no hi ha interrupcions publicitàries s’utilitza una publicitat encoberta o subliminar. Quin tipus de suport publicitari s’utilitza? Anuncis, espots, telepromoció...? Creieu que actualment s’utilitza aquest tipus de publicitat a alguna sèrie de televisió o pel·lícula? Quines? Què us sembla?

• Seguim la vida de Truman a través de càmeres de tot tipus. Hi ha càmeres ocultes a tot arreu. Feu-ne una llista i detalleu on estan amagades. Què ens transmet veure la vida de Truman a través d’aquestes càmeres? Sentim que l’estem espiant? Com ens sentim?

• Coneixeu programes de televisió que s’emetin actualment que s’assemblen al programa del film? Per què creieu que desperten interès? Per què ens agrada mirar la vida dels altres?

• Aquesta és una pel·lícula feta des del cine i que parla de televisió. Dos mitjans diferents. Coneixeu altres pel·lícules que tractin el tema del poder de la televisió?

• Quina responsabilitat creieu que tenim tots respecte a aquest tipus de reality shows?  Descriviu el paper que hi juga el públic (audiència), els actors i actrius del Show, el director...Creieu que tots ens som còmplices?

• Com descriuríem la forma de ser de Truman? Al final de la pel·lícula, malgrat adonar-se que l’han manipulat durant tota la seva vida, ell no està enfadat. Com es comporta? Per què creieu que reacciona així?

• Al final de film veiem els vigilants del pàrquing que han anat seguint el Show, que un cop acabat el programa diuen: “i ara què fan?” i canvien de canal per veure un altre programa. Com enteneu aquesta frase? Creieu que el que no surt a la tele no existeix, o no té importància?

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Almacellas Bernadó, Ma. Ángeles. Educar con el cine: 22 películas. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2004.
• Bernal, María. Jim Carrey: el payaso que se convirtió en actor. “Fotogramas”, núm. 1861 (nov. 1998), pàg. 105-111.
• Kashani, Tony. Movies change lives: pedagogy of constructive humanistic transformation through cinema. New York : Peter Lang, cop. 2016.
• Lerman, Gabriel. Entrevista a Peter Weir, director de "El show de Truman". “Dirigido por”, núm. 272 (oct. 1998), pàg. 26-29.
• Monzón, Daniel. El Show de Truman. “Fotogramas”, núm. 1861 (nov. 1998), pàg. 22.
• Porton, Richard. The Truman Show. “Cineaste”, vol. 23, núm. 4 (July 1998), pàg. 48-49.
• Robbins, Mark. El show de Truman: el circo de la vida. “Dirigido por”, núm. 272 (oct. 1998), pàg. 22-25.
• El Show de Truman (The Truman Show)(DVD). Madrid: Paramount Home Entertainment, DL 2000.
• El Show de Truman: guía didàctica. “Making of”, núm. 21 (2003), pàg. 43-62.
• Whitehouse, Charles. Bubble boy. “Sight & Sound”, vol. 8, núm. 8 (Aug. 1998), pàg. 8-10.