Yoshishige Yoshida, conegut com Kijū Yoshida, és un director de cinema, teatre i òpera molt influït per les cultures occidentals –ha viscut i treballat a Mèxic i França– i bon coneixedor de les teories existencialistes. Amb Oshima i Shinoda, tots tres a la productora Shinoku, va liderar el “nou cinema japonès” nascut als anys seixanta. Equivocadament acusat de formalisme, el cineasta ha creat una obra de forta inspiració antimilitarista i en la qual es mostra disposat a revisar els mites del passat –sovint mites familiars– prenent com a recurs el flash-back.
Yoshida és també autor de molts films amb protagonistes femenins, dones que lluiten contra tradicions que les priven de llibertat i les converteixen en ciutadanes de segona categoria. I Mariko Okada, esposa de Yoshida, filla de l’actor Tokihiko Okada, va ser musa de Mikio Naruse i Yasujirô Ozu fins que, a partir de 1962, comença a treballar amb regularitat amb Yoshida. Ella s’ha convertit en el rostre prototípic de la dona japonesa moderna.
Amb la col·laboració de
Programa
