Cicle
De nen, Mani Kaul prenia la seva miopia per la visió normal. Potser per això, des de la primera vegada que va anar a veure una pel·lícula amb ulleres, no va poder deixar de pensar en el cinema. Al cèlebre Institut de Cinema, hi va tenir de professor Ritwik Ghatak, el qual, juntament amb Robert Bresson, el va transformar com a cineasta. La fusió del treball de tots li va fer comprendre que el cinema havia de transcendir la il·lustració d’una idea a favor de la sensualitat, i que tota imatge és indescriptible i innombrable. D’aquesta manera, Kaul va ser considerat el primer cineasta “no literari” del cinema indi.
En l’estudi de la història, la mitologia o el folklore, i de certes tradicions com el haiku, la música tradicional índia, la terrisseria o la pintura en miniatura, Kaul va trobar la seva manera de transposar al cinema la lògica de l’elaboració i la dispersió. Exemplificades en la improvisació en una sola escala pròpia de la música raga, era capaç de transformar cada figura, particular i enigmàtica, en un concert de percepcions fluides. Contra les convencions de la convergència narrativa i les habituals construccions estructurades, la sensació d’un objecte podia ser filmada simplement a partir dels volums, els angles, la llum o el contrast.
Programadors del cicle: Francisco Algarín Navarro i Gonzalo de Lucas
Programa realitzat en col·laboració amb
La pel·lícula de Mani Kaul, Mati Manas (1984), es podrà veure a l’auditori del CCCB el dijous 21 de gener a les 19.00 h i el diumenge 24 de gener a les 18.30 h. Més informació i entrades al web.
Agraïments: National Film Archive of India (NFAI), Ambaixada de l'Índia, Arindam Sen, Gurudas Pai, Lalitha Krishna i Diego Cepeda.