Amb motiu de la projecció a l’Aula de cinema del considerat primer film palestí de la història, Memòria fèrtil, de Michel Khleifi, recuperem alguns dels treballs més representatius d’aquest cineasta palestí exiliat a Bèlgica.
La seva obra constitueix un testimoni artístic fonamental per comprendre la dimensió humana i política del conflicte Israel-Palestina i traça un mapa cinematogràfic que transcendeix la mera crònica històrica tot aprofundint en la memòria col·lectiva, la resistència quotidiana i les tensions entre tradició i ocupació.
Amb la seva mirada íntima i poètica, Khleifi hibrida documental i ficció i basteix una de les filmografies més creatives a l’hora de mostrar la realitat del seu poble.
Si hi ha una cinematografia que resulta inseparable de la història del seu poble aquesta és, sens dubte, la palestina. Parlar de cinema palestí és indestriable de les vivències de guerres, expulsions, exilis i de les violacions constants del dret internacional humanitari per part dels colons i de l’exèrcit israelià.
En aquest context el cinema de Khleifi esdevé una veu essencial dins del cinema compromès i d’autor.
Properes sessions
