Cicle
Fassbinder, una absència que perdura
04/08/2015 - 26/08/2015
Aquest fet, el de la derrota, però també el d’una dura postguerra seguida d’un “miracle” econòmic envoltat de silencis, amnèsia i mentida, alimenta l’obra de Rainer Werner Fassbinder. El seu grup Antiteatren, amb Schygulla com a mussa, ja va posar en evidència tot el que nodreix el cinema d’urgència –tres films per any– de Fassbinder.
Els seus personatges tenen peus de fang: es venen, es prostitueixen per menjar o per tenir un cotxe o una casa. I ho fan també per oblidar o amagar el passat. La nova Alemanya es construeix així, i el cineasta ho mostra en els seus films. No vol contribuir a la bona consciència que està comprant el país. Fassbinder va morir el 1982, als 37 anys. Molts devien respirar tranquils.
Programa
Der amerikanische Soldat
El soldado americano
Un soldat, veterà de la guerra del Vietnam, torna al país on va passar la seva infantesa, Alemanya, després d'una curta estada als Estats Units.
Warnung vor einer heiligen Nutte
Atenció a aquella prostituta tan estimada
RAINER WERNER FASSBINDER, 1971.
Mutter Küsters' Fahrt zum Himmel
El viaje a la felicidad de mamá Küster
Enfollit, Ernst Küster mata un dia el seu superior a la fàbrica i se suïcida. La viuda no entén els fets, però se li explica que es tracta d’una lluita social. Mamà Küster, que es va quedant sola, abandonada pels seus fills, s’afilia al Partit Comunista, però la seva figura serà utilitzada a les properes eleccions.
Die ehe der Maria Braun
El matrimonio de Maria Braun
El miracle alemany, des dels darrers trets de la Segona Guerra Mundial fins a la final del Mundial de futbol que va guanyar Alemanya.
Lola
Podríem dir que aquesta pel·lícula comença on acabava 'El matrimonio de Maria Braun'. Alemanya ja ha guanyat el Mundial de futbol, i ens endinsem en un microcosmos, un bordell on regna Lola, un espai extrapolable a tot el país. De fons, una mítica cent per cent germànica: les aromes de 'L'àngel blau'.
Die Sehnsucht der Veronika Voss
La ansiedad de Veronika Voss
L'apropament de Fassbinder a la figura de Sybille Schmitz, una vella glòria del cinema nazi, i a la seva tràgica decadència artística. Per al cineasta, el retrat d'aquesta època només es podia fer en blanc i negre.