Aquest fet, el de la derrota, però també el d’una dura postguerra seguida d’un “miracle” econòmic envoltat de silencis, amnèsia i mentida, alimenta l’obra de Rainer Werner Fassbinder. El seu grup Antiteatren, amb Schygulla com a mussa, ja va posar en evidència tot el que nodreix el cinema d’urgència –tres films per any– de Fassbinder.
Els seus personatges tenen peus de fang: es venen, es prostitueixen per menjar o per tenir un cotxe o una casa. I ho fan també per oblidar o amagar el passat. La nova Alemanya es construeix així, i el cineasta ho mostra en els seus films. No vol contribuir a la bona consciència que està comprant el país. Fassbinder va morir el 1982, als 37 anys. Molts devien respirar tranquils.
Programa
Warnung vor einer heiligen Nutte
Atenció a aquella prostituta tan estimada
RAINER WERNER FASSBINDER, 1971.
