Cicle
Andersen va focalitzar el seu interès en Muybridge i els lligams entre cinema i ciència per revisar també la història de l’anomenat “cinema mut” o la manera com als EUA havien estat desacreditats els blacklisted. Més tard ha indagat sobre la imatge de Los Angeles al cinema. Recentment, el volum Slow Writing: Thom Andersen on Cinema (The Visible Press, setembre 2017) recull diversos articles d'Andersen sobre les avantguardes, els llargmetratges de Hollywood i el cinema contemporani publicats al llarg de cinc dècades.
Noël Burch va començar a ser conegut a casa nostra per la seva Praxis del cine quan la utilització del terme praxis era suficient per identificar a quin corrent pertanyia el teòric. Després, amb El tragaluz del infinito (Ediciones Cátedra, 2006) va posar fi a la divisió de la història del cinema entre “mut” —i primitiu— i “sonor” —i modern.
Burch situa el naixement de la modernitat abans, quan el cinema crea les seves tècniques novel·lesques del llenguatge per convertir-nos en espectadors omnipresents. Després, Burch ha proposat mirades noves sobre el cinema japonès i les maneres de tractar la sexualitat al llarg de més de 100 anys de fabricació de pel·lícules. De tot això ens en parlarà en directe i a través del seus films i dels realitzats per Andersen. Teoria i pràctica.