Programme

Aula de Cinema 2016-2017

Aula de Cinema 2016-2017

04/10/2016 - 30/05/2017

calendario

Horari sessions:

Dimecres a les 17 h, d'octubre a maig.

Preus:

Entrada individual per sessió:  4 €  (3 € reduïda)
Carnet Aula de Cinema (30 sessions, nominal): 45 €

Matriculació:

A partir del 12 de setembre a la Filmoteca (de 10 h a 15 h de dimarts a divendres i de 16 h a 21.30 h, de dimarts a diumenge).

Amb la col·laboració de:

UB - Universitat de Barcelona

UAB - Universitat Autònoma de Barcelona

UPF - Universitat Pompeu Fabra

UIC - Universitat Internacional de Catalunya

URL - Universitat Ramon Llull-Blanquerna

Universitat de Vic

ECIB - Escola de Cinema de Barcelona

ELISAVA- Escola Universitària de Barcelona

Bande à Part -Escuela de Cine

FX Cinema - Barcelona Film School

La Casa del Cine

Programme

Alien
RIDLEY SCOTT, 1979.
El cinema dels orígens: dels Lumière a l'Slapstick
Com no podia ser d'una altra manera, una història del cinema ha de començar pels seus orígens.
La sistematització del llenguatge: Broken Blossoms (D. W. Griffith, 1919)
A principis del segle XX, una sèrie de directors d'arreu van contribuir a fixar algunes convencions
L'expressionisme alemany: Der Golem: wuie er indie welkam (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en
Creació de mites populars: productores i star-system: 'When Comedy Was King' (Robert Youngson, 1960)
Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el cinema busca adoptar les fórmules de producció i
Plenitud expressiva i silenci. La rebel·lió de les masses: 'The Crowd' (King Vidor, 1928)
Cap a la dècada dels 30 el cinema nord-americà, basant-se en la popularitat de les seves estrelles
La fàbrica de l'actor excèntric: FEKS, constructivisme i avantguarda soviètica: 'Novyj Vavilon' (Grigorij Kozintsev, Leonid Trauberg, 1929)
El naixement, després de la revolució d'octubre, de les FEKS (Fàbrica de l'Actor Excèntric), del
Rèquiem pel cinema mut - 'Sunset Boulevard' (Billy Wilder, 1950)
El pas del cinema mut al cinema sonor va suposar una autèntica revolució, i va generar importants
La dimensió social i política del cinema: Kameradschaft (G.W. Pabst, 1931)
Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu es bolca en el realisme, un moviment
La codificació dels gèneres: el musical - 'Love Me Tonight' (Rouben Mamoulian, 1932)
Mamoulian barreja música, ritme i acció en una combinació deliciosa, i s'aparta del model imperant
La codificació dels gèneres: el melodrama - 'The Mortal Storm' (Frank Borzage, 1940)
Tempesta política (nazisme que avança) i emocional. Hitler, després de veure el film, va prohibir
La codificació dels gèneres: el fantàstic i la sèrie B - 'I Walked with a Zombie' (Jacques Tourneur, 1943)
Una obra mestra de la sèrie B que aborda sense efectismes i amb economia de mitjans el tema dels morts vivents.
La codificació dels gèneres: el film noir - 'Crossfire' (Edward Dmytryk, 1947)
Com es defineix el film noir? Quins són els seus trets principals o més característics? Per què
Un vent nou bufa a Europa - 'Ladri di biciclette' (Vittorio De Sica, 1948)
Després del sacseig que va suposar la Segona Guerra Mundial, al cinema europeu bufen nous vents.
Una veritat polièdrica ens arriba del Japó - 'Rashomon' (Akira Kurosawa, 1950)
Al Japó, la producció cinematogràfica comença el 1898. Des d'aquella producció primigènia, el
La persecució política als EUA: 'On the Waterfront' (Elia Kazan, 1954)
A partir de 1938 -i fins a mitjan anys 70- el Comitè d'Activitats Antiamericanes va iniciar una
Alguna cosa de nou a l'Est: 'Popiól i diament' (Andrzej Wajda, 1958)
A mitjan anys 50, alguna cosa es comença a moure als països de l'òrbita comunista. Els films d'un
La narrativa moderna: elogi del temps mort: 'L'avventura' (Michelangelo Antonioni, 1960)
El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment "aberrant", sense que els
Un breu estiu de llibertat narrativa: la Nouvelle Vague: 'Adieu Philippine' (Jacques Rozier, 1962)
Segurament, la Nouvelle Vague és un dels corrents cinematogràfics dels quals més s'ha parlat. Un
Experimentació i blockbuster: l'altra cara de Hollywood: 'The Birds' (Alfred Hitchcock, 1963)
Entre el blockbuster (en anglès, lioteralment, vol dir "que fa explotar el barril") i l'
Estètica pop i cinema: els joves com a nova franja consumidora: 'A Hard Day's Night' (Richard Lester, 1964)
Quan 'Yellow Submarine' es va estrenar, l'any 1968, immediatament va ser reconegut com un film de
Bertolt Brecht torna a visitar el cinema: 'La vielle dame indigne' (René Allio, 1965)
Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs més influents del segle XX. Fugint del nazisme, va arribar
L'experiència interrompuda dels Nous Cinemes: a l'Est: 'Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice P.T.T.' (Dusan Makavejev, 1967)
Finals dels anys 60. A l'Europa de l'Est, els somnis reformiestes s'han trencat en mil pedaços. A
L'experiència interrompuda dels Nous Cinemes: a Amèrica Llatina: 'Vidas secas' (Nelson Pereira dos Santos, 1963)
Influenciat per la Nouvelle Vague francesa i el cinema neorealista italià, el "Cinema novo" va ser
La malenconia a Hollywood: revisitació dels gèneres: 'Junior Bonner' (Sam Peckinpah, 1972)
Westerns revisitats, musicals que beuen d'altres musicals, melodrames a la manera sirkiana, retorns
Algunes formes d'adaptació d'una indústria: la blaxpoitation: 'Blacula' (William Crain, 1972)
"Blaxploitation" és un terme encunyat en la dècada de 1970 per referir-se a les pel·lícules d'acció
La transformació dels gèneres: de sèrie Z a gran producció: 'Alien' (Ridley Scott, 1979)
'ALien' és una superproducció de l'especialista Ridley Scott que beu de les fonts de la sèrie z, un
El punk arriba al cinema: 'Jubilee' (Derek Jarman, 1978)
Caòtic i provocatiu, plenament vinculat al seu temps, 'Jubilee' ha esdevingut un film de culte del moviment punk.
Pervivència de la narrativa clàssica: 'Tess' (Roman Polanski, 1979)
Basat en la novel·la "Tess of the Urbervilles", de Thomas Hardy, és un dels films més delicats i
El retorn a vells temes des de la modernitat: 'After Hours' (Martin Scorsese, 1985)
Martin Scorsese forma part de la generació de directors que va revolucionar Hollywood als anys
The Show Must Go On!: 'Tucker: the Man and His Dream' (Francis Ford Coppola, 1988)
Arribem al final del nostres curs d'història en 30 sessions amb una màxima del cinema americà: 'The
On the Waterfront
La ley del silencio
ELIA KAZAN, 1954.