VOSC (Versió original amb subtítols en català)

L’Akira és un delinqüent comú que acaba de sortir de la presó. La seva prioritat és venjar-se del periodista que el va denunciar. Amb la complicitat de la seva amant i d’un brètol que va conèixer a la garjola aniran a per la parella del periodista.

Davant la impossibilitat d’unir-se en matrimoni, una jove parella decideix fugir a Tòquio. Un cop allà, s’instal•len en un bar situat a les portes de Suzaki, un barri de prostitució

Les vivències del cineasta en l’ambient i la vida marginal del Japó de postguerra es reflecteixen en aquest film que, d’altra banda, inicia un dels temes inherents a la seva obra: la metàfora de la similitud entre l’home i els animals.

El matrimoni d’en Pierre, que treballa a l’empresa del seu sogre, va bé. Ell passa els dies signant xecs i les nits veient la televisió. Els anys passen, monòtons, fins que apareix una nova secretària.

Mentre una dona prepara el sopar del seu aniversari de noces, el seu marit arriba tard a causa de les compres d’última hora i dels embussos de París. Amb aquest film, Étaix va obtenir l’Oscar al millor curtmetratge.

En Pierre és un noi seriós i estable, però es troba incòmode en l'època que li ha tocat viure, envoltat de sorolls, grues i cotxes. Una petita obra mestra satírica i burlesca, que va rebre la Concha de Plata al festival de Sant Sebastià.

Curtmetratge sobre les peripècies d’un campista. Aquesta seqüència formava part de la primera versió del llargmetratge Tant qu’on a la santé, estrenada el 1966. Però el 1971, Étaix la va eliminar d’un nou muntatge del film i la va recuperar com a curt.

PIERRE ÉTAIX, 1964.

Étaix, assistent i escriptor de gags per a Jacques Tati a "Mon Oncle", va debutar amb aquest curt en què es pot veure la influència del mestre francès. Rupture narra com un jove abandonat per la seva xicota comença a escriure-li una carta per venjar-se. El film va representar el naixement de Pierre, l’alter ego d’Étaix, a la pantalla.

BÉLA TARR, ÁGNES HRANITZKY, 2011