La primera col·laboració atribuïda retrospectivament al Grup Dziga Vertov esdevé, d’una banda, una anàlisi de la producció i la situació de la dona a la societat capitalista i, de l’altra, una especulació sobre la consciència de classe i la necessitat de l’organització política. Tot el film està basat en sons, els quals travessen i desborden la puixança de les imatges, negant-ne la versemblança.