Documental que enregistra un any en una classe de nens refugiats als Països Baixos, en un lloc que no coneixen, amb una professora nova i un idioma que no comprenen. “Una de les representacions més honestes de com és la infantesa… I un recordatori esperançador de quant pot fer una persona en la crisi global dels refugiats” (The Village Voice).
La directora s'inspira en una frase del filòsof i revolucionari Frantz Fanon a Peau noire, masques blancs "soc un raig de sol a la Terra", per relatar una realitat urbana a Tbilisi, capital de Geòrgia. L'atmosfera de violència latent que generen les imatges en blanc i negre ens recorda que estem davant d'una tragèdia en suspensió.
“Com Presó, el film revela el començament de Bergman, que emergeix des del seu aprenentatge. Crea un món modern, centrat en les relacions conjugals i posant un nou èmfasi en les dones i els seus punts de vista" (Robert Emmet Long).