VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Per iniciativa pròpia, Bergman va decidir mostrar “el film darrere el film”, és a dir, tot el que s’amaga darrere el resultat final i públic d’un film; en aquest cas 'Fanny i Alexander'. Un document inapreciable per poder conèixer el mètode de treball del director suec.

Deu anys després d’haver rodat un primer documental a l’illa de Farö, i amb el mateix destí televisiu, Bergman torna a passejar la seva càmera pel lloc on va viure des de mitjan anys seixanta, on va muntar un petit estudi i una sala de cinema, i on va rodar part de les seves pel·lícules.

El llargmetratge mostra com, després d’un assaig de l’obra 'El somni' de Strindberg, el director i els actors es queden a l’escenari per parlar de diferents problemes que els afecten. És un film que resumeix perfectament la passió pel teatre del director suec.

Un guió d’Ingmar Bergman que evoca la seva infantesa, especialment la relació difícil amb el pare i també amb el germà gran, i totes les coses que van passar en un estiu molt especial, el del 1926, quan el director tenia vuit anys.

Una psicòloga entra en una greu crisi emocional en la qual tenen un paper important alguns éssers del seu passat que se li apareixen com a fantasmes o en somnis estranys.

PETER BROOK, 1960.

Un jove fotògraf s’assabenta que li queden pocs mesos de vida i decideix gaudir dels seus darrers dies amb la gent que més estima.

Les vivències d’una cambrera en una casa gran del nord de França centren un joc de força violència interna.

La filla d’un criador de truites intenta mantenir al preu que sigui la seva independència dels homes. Amor i negocis units a una freda ascensió social que la portarà des del seu petit poble natal francès fins al món de les multinacionals.

Una obra mestra del cinema existencialista que descriu amb amargor les últimes quaranta-vuit hores d’un home perdut que, davant el desengany vital i fastiguejat per la mediocritat de la seva classe social, decideix matar-se.