VE (Versió original en castellà)

La María, una immigrant argentina de 45 anys que viu a Espanya, ha perdut la custòdia de les seves filles per culpa de la seva vida desordenada. Aquesta és la raó per la qual viatja al seu país d’origen, on les filles viuen amb el seu exmarit, de qui es va divorciar després d’un matrimoni tempestuós.

En Guillermo és un jove universitari apassionat del surf que descobreix de manera casual un antic carret fotogràfic.

Un avió que fa el trajecte de Madrid a Mèxic porta un tripulació absolutament esperpèntica. Durant el vol, una greu avaria desencadena la histèria i fa que els passatgers sentin la necessitat de revelar els secrets més íntims de la seva vida.

En Mikel està a punt de casar-se amb la propietària d’una important joieria heretada dels seus pares.

Documental que ens presenta les germanes Lourdes i Mentxu Arrieta, que pateixen des del seu naixement un estrany trastorn que afecta greument les facultats motores i de parla.

Enric Urrutia, director del film, i José López Pérez, director i fundador de nosolocine.net, ens presenten aquesta pel·lícula que reflexiona sobre l'alimentació, el consum, els hàbits i els coneixements nutricionals de la població.

Una veritable radiografia sonora del tardofranquisme. L’únic llargmetratge del fotògraf Ramon Masats, protagonitzat pel grup Los Iberos, exposa la guerra entre el vell i el nou. Un film que interroga i desmitifica per oferir una mirada diferent sobre els tòpics espanyols i la imatge que Espanya tenia de si mateixa, rient-se’n alhora que denunciant-la.

En Capelito, el bolet del nas màgic, reapareix cada tardor. En aquesta sessió us n’oferim set episodis i el documental 'El papá de Capelito', en el qual el creador del personatge, Rodolfo Pastor, ens mostra com es fan l’animació i els decorats d’aquesta sèrie que ha rebut nombrosos premis internacionals.

Dirigits per Marcell Jankovics, nominat a l'Oscar a millor curt d'animacióel 1976 per 'Sisyphus", aquesta selecció de contes tradicionals hongaresos destaca per la seva narració imaginativa i el seu grafisme particular.

Amb la desaparició de la censura franquista, el cinema metafòric amb què Saura havia excel·lit ja no és necessari. L'autor, conscient d’haver esgotat l’etapa anterior, torna als seus orígens i enfila un camí nou d’aproximació a la realitat
immediata amb aquest estudi de la joventut delinqüent que parteix d’un guió escrit amb anterioritat però que el cinesta transforma amb una
recerca de camp.