Bromo and Juliet
Una comèdia slapstick produïda per Hal Roach i protagonitzada per dos dels grans còmics de la història: Charley Chase, que ha d’interpretar Romeo si vol passar per l’altar, i Oliver Hardy, que encarna un taxista una mica carregós.
S/D
Der Symphonie der Grosstadt
Un experiment visual que Ruttmann va dedicar a la ciutat de Berlín, una simfonia d’imatges en què el cinema es manifesta en estat pur. Ruttmann es basa en conceptes musicals per fer una interpretació cinematogràfica de la gran ciutat, desenvolupant tot un sistema propi de ritme i muntatge.
Blackmail
El film, també conegut en castellà com La muchacha de Londres, és una de les millors obres, si no la millor, de l’etapa muda del cinema britànic.
Marathon, amb presentació a càrrec de Robert Jaquier i Adrian Wood (Comité International Olympique)
La prova de la marató serveix de fil conductor d’un gran reportatge gràfic sobre les Olimpíades de Barcelona del 1992, des de la festa inaugural fins a la cloenda, passant pels moments més estel·lars de les competicions esportives.
Atlantis, amb presentació a càrrec de Thomas Christensen (Det Danske Filminstitut)
Un jove doctor ha d’internar la seva dona en un psiquiàtric. Després, seguint el consell de la seva mare, decideix viatjar i conèixer món. A Berlín s’enamora d’una ballarina i, mentre l’acompanya en la seva gira pels EUA, s’enfonsa el transatlàntic amb què viatgen.
Aelita
Un dels primers films estrenats per l’estudi Mejrabpom va ser aquesta adaptació de la novel·la d’Aleksei Tolstoi. Situat en una societat futurista i dictatorial a Mart, narra l’arribada al planeta roig d’un enginyer i un soldat de l’Armada Roja que intentaran instaurar la revolució comunista a través de la revolta dels esclaus.
Schastye
Chris Marker va rescatar de l’oblit Aleksandr Medvekin, a qui considerava el geni secret del cinema soviètic.
Monsieur Beaucaire
Rodolfo Valentino protagonitza aquest film romàntic d’època, basat en la novel·la homònima de Booth Tarkington i que narra la història d’un fals noble francès, expert en l’art amatori, que adopta diverses identitats.
One Million Years B.C.
La vida de l’home prehistòric en un film que, si bé no respecta la realitat i es permet un gran nombre d’anacronismes, manté, alhora, un peculiar encant, derivat d’aquesta mateixa ingenuïtat.
The Crowd
Vidor ens mostra l'existència quotidiana d'un home normal, sense maquillatges ni idealitzacions. “Amb una inspiració que avui provoca enveja, Vidor va saber unir la visió realista de la vida quotidiana amb un sentit èpic del qual el cinema americà va perdre el secret després de les grans troballes dels pioners” (José Luis Guarner). Estrenada amb el títol de "...Y el mundo marcha".